Ja fa anys que es va publicar i ha estat un èxit editorial, però encara no havia tingut l'oportunitat de llegir La filla del Ganges, d'Asha Miró.
L'Asha va néixer a l'Índia i va viure en en orfanat fins que, amb pocs anys va ser adoptada per una família barcelonina. Als vint-i-tants anys va decidir tornar al país que l'havia vist néixer i del qual guardava records escassos i confusos. La filla del Ganges relata aquesta aventura de redescobriment dels orígens.
No és una gran obra de la literatura, ni tan sols està ben escrit. El que el converteix en un gran llibre és que Asha Miró escriu els seus pensaments i les seves emocions en forma de diari, i ho fa d'una manera molt planera, molt personal, que arriba a l'ànima. En diverses ocasions he hagut de dissimular les llàgrimes mentre el llegia al metro. La complementació del diari de viatge de l'Asha amb fragments del diari de la seva mare quan esperava la seva arribada l'any 74 és un gran encert, així com les fotografies del viatge i de la infància de l'Asha que ajuden a situar els personatges i la història.
És un llibre molt curt, es llegeix ràpid, i un mínim esforç de lectura es tradueix en una gran recompensa en emocions. Si podeu, no deixeu passar l'oportunitat de fer aquest viatge amb l'Asha. Veig a la web de l'autora que en el seu nou llibre Les dues cares de la lluna relata un nou viatge a l'Índia on descobreix noves pistes dels seu origen. Està clar que l'hauré de llegir.
L'Asha va néixer a l'Índia i va viure en en orfanat fins que, amb pocs anys va ser adoptada per una família barcelonina. Als vint-i-tants anys va decidir tornar al país que l'havia vist néixer i del qual guardava records escassos i confusos. La filla del Ganges relata aquesta aventura de redescobriment dels orígens.
No és una gran obra de la literatura, ni tan sols està ben escrit. El que el converteix en un gran llibre és que Asha Miró escriu els seus pensaments i les seves emocions en forma de diari, i ho fa d'una manera molt planera, molt personal, que arriba a l'ànima. En diverses ocasions he hagut de dissimular les llàgrimes mentre el llegia al metro. La complementació del diari de viatge de l'Asha amb fragments del diari de la seva mare quan esperava la seva arribada l'any 74 és un gran encert, així com les fotografies del viatge i de la infància de l'Asha que ajuden a situar els personatges i la història.
És un llibre molt curt, es llegeix ràpid, i un mínim esforç de lectura es tradueix en una gran recompensa en emocions. Si podeu, no deixeu passar l'oportunitat de fer aquest viatge amb l'Asha. Veig a la web de l'autora que en el seu nou llibre Les dues cares de la lluna relata un nou viatge a l'Índia on descobreix noves pistes dels seu origen. Està clar que l'hauré de llegir.
6 comentaris:
Què t'està passant, Puji? Sempre que recorro l'autopeste de la informació i em marejo de tanta insensatesa penso: "vaig a llegir al puji, només un home centrat com ell pot donar-me una visió assenyada de la realitat".
No tornis a donar-nos aquests disgustos, pa'l'amódedéu!
(i no, no l'he llegit. Ni penso fer-ho)
A la llista! No me l'he llegit però segur que és dels que m'agraden.
té l'interès de ser narrat en primera persona
Jo vaig plorar moltíssim llegint-lo, estic d'acord amb la crítica que fas, no és una meravella però impressiona que ho visqués l'autora.
Potser el rellegirè...
Aquesta noia podria associar-se amb en Màrius Carol i crear la Plataforma "Estem fins a la sopa".
Perdoneu-me mestre Modgi. He tingut un moment de debilitat!
Ferran, no ho dubtis.
Jesús, en primeríssima persona, diria jo.
Abogada, quina vergonya he passat llegint-lo al metro i plorant com un gilipolles.
Charlie, és el que té ser exòtic.
Publica un comentari a l'entrada