Quan ahir a la tarda, passejant amb uns amics, vam veure aquest autobús, la Marta va exclamar: "Ara sí que podem estar tranquils". I és que amb la certesa absoluta que la revista més venuda d'EjpaÑa es segueix publicant, que Déu existeixi o no, passa a ser una qüestió secundària.
Una abraçada, Marta. Gràcies per la inspiració!
Una abraçada, Marta. Gràcies per la inspiració!
7 comentaris:
la seva absència faria trontollar la societat. Això seria dolent?
El Pronto ¡quins records! La meva mare la comprava fa la tira d'anys... Encara em recordo de com em partia el pit amb seccions del tipus "¿Que hubiera sido de mi vida si...?"
Uy!! Me'n vaig corrent a comprar-la...
Que és la revista més venuda d'Espanya deu ser broma, oi? (sí, sí, sóc periodista però aquesta dada se m'escapa; és de debò?).
Jesús, mmmm, no sé què dir-te!
Cetina, ha marcat la teva infància?
Jordi, corre corre
Ferran, veritat de la bona, i a més des de fa una pila d'anys.
Però encara existeix?? el pronto vull dir...
PD: no estaries dissabte al matí/migdia per la plaça bonsuccés...si és que no eres tu eres clavat...amb un amic que anava amb un instrument de música a l'esquena...
la publicitat no té fronteres, salutacions
Publica un comentari a l'entrada