27 de gener de 2009

Seven Pounds



Aquest cap de setmana he vist Seven Pounds, traduïda aquí com Siete Almas. Es tracta d'una història dura en què el director ens ensenya un home deprimit i fustigat pel seu passat que decideix ajudar set persones que ell ha triat i va mostrant fragments inconnexos de l'argument, que no permeten veure la trama completa fins pràcticament el final de la pel·lícula. I aquest, precisament és el punt dèbil del film. Força abans del final ja s'intueix el desenllaç, i el camí per arribar-hi es fa excessivament llarg.

La fotografia és fosca, amb pocs moments de llum abundant, que coincideixen amb els de relativa calma emocional del protagonista. El director juga amb els canvis d'enfoc constants, i per marcar la importància del personatge principal, dóna molt poca profunditat de camp a la imatge en seqüències en que aparentment en caldria més. En moltes escenes, en un intent de donar realisme, utilitza la càmera recolzada a l'espatlla. Aconsegueix donar aquest realisme, però si arribes tard al cine i et toca seure a la tercera fila pots acabar amb un mareig que ni al Dragon Khan, de fet, vaig estar a punt de sortir del cine amb les crispetes treient el nas per la gola.

El millor de la pel·lícula: Will Smith. Fa una interpretació genial. Crec que per fi ha aconseguit que en els seus papers dramàtics no estiguem patint perquè apareixi amb la gorra del revés fent el dropo. El príncep de Bel Air s'ha convertit en un actor de debò, i en un futur no molt llunyà, no m'estranyaria veure'l recollint una estatueta daurada.

És una bona pel·lícula, amb una bona història i una bona interpretació, però la sensació final és que no acaba d'estar arrodonida, que hauria pogut sortir alguna cosa millor.

4 comentaris:

mafalda ha dit...

Déu n'hi do, noi, estàs fet tot un entès.
Ara fa una temporada llarga que no vaig al cine, però m'anoto la teva observació de la cinta per si m'acabo animant.

Oscar 7m76 ha dit...

No hase falta desir nada más.

No la penso veure. Ara només tinc temps per "Lost"...

Modgi ha dit...

Vostè s'ha percatat que hi ha 3 negres que fan tots els papers pricipals a jolibud? Will Smith, Denzel Washington i Jamie Fox. Van de cul.

Menció a part per Morgan Freeman i Ensényamelapasta Gooding Jr., que porten uns quants anys fent el mateix.

miki ha dit...

Jo no hi entenc de cine, pero la vaig veure aquest cap de setmana i durant una hora i mitja la trobava molt lenta, però, despres del desenllaç final que et fa entendre tot (jo soc tontet i no l'havia pescat) pues et fa agrada la pelicula.
Però durant la primera hora i mitja deia vaja merda, que consti.

Wil Smith per mi a camino a la felicidad ja fa un gran paper.