http://instagram.com/14_puji YouTube

22 de desembre del 2008

Vicky, Vicky, Vicky

Tres mesos després de la seva estrena, per fi, he vist "Vicky, Cristina, Barcelona". És una de les històries a les que ens té acostumats Allen en els últims temps. Una història costumista, que poc a poc, va agafant tints sorprenents i extraordinaris. El gir cap a l'extravagància ve donat per una escena en què Bardem s'acosta a les dues turistes i els proposa un viatge llampec a Oviedo per anar a veure paisatges, escoltar música, menjar bé, beure bon vi i fer l'amor. Espero que arrel d'això les turistes americanes vinguin a Barcelona amb aquestes expectatives.

Barcelona hi surt retratada en els seus racons més coneguts. La Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, la serra de Collserola, el mar, etc. També hi surt música flamenca, què hi farem, però la imatge que ens dóna Allen és prou bona.

El duo Bardem-Cruz és extraordinari. Fan una interpretació al més pur estil "Jamón, jamón" amb l'avantatge de més de quinze anys adquirits de professió. Scarlett Johanson dóna el contrapunt perfecte de serenitat en aquesta relació turbulenta, tan en l'argument com en la interpretació. Així doncs un triangle interpretatiu molt ben aconseguit, del qual tothom ha parlat. Però i la tercera actriu? Ah, amics, la tercera actriu! Si pregunteu pel carrer qui surt a "Vicky, Cristina, Barcelona" sortiran els noms de la Johanson, de la Cruz i del Bardem, però si alguna estrella brilla amb llum pròpia a la pel·lícula, aquesta és Rebecca Hall. Fa, amb diferència, la millor interpretació del film. Quan Woody Allen no apareix a les seves pelis, sempre introdueix un personatge que fa el paper que sol interpretar ell, el de persona insegura, farcida de dubtes interiors. Crec que per primer cop, aquest personatge és una dona, Vicky. I la Hall està absolutament a l'alçada. A part d'això, per molts fans que tingui la Johanson entre els mascles ibèrics, si em donéssin a triar, no dubtaria ni un moment, em quedo amb la Hall.

10 comentaris:

Josep ha dit...

Hem d'admentre que la Rebecca Hall té un bon parell de mamellons.

I és alta.

Ferran Porta ha dit...

Suscric la teva crítica, tot i que trobo a faltar algún comentari sobre la "postal BCN" que s'ha marcat Allen a canvi d'uns quants milions d'eurus.

La Hall és, sí, més interessant (digues-li interessant) que la Johanson. I quin paper més brutal que fa la Cruz!

Salut.

Dani R. ha dit...

Al final l'hauré d'anar a veure...

Agnès Setrill. ha dit...

Pel meu gust li falta alguna cosa més que l'argument i les cares boniques.Em vaig quedar amb més ganes de l'essència Boody Allen.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Veig que en qüestió de dones no discutirem pas. Per tu la Hall.

Anònim ha dit...

Joer...tiu!! Quan la vaig veure vaig pensar el mateix!! La Vicky, és la millor sens dubte...en interpretació i en tot!!! Potser no seré tant explícit com el dels "mamellons", però en mi s'ha guanyat un fan. Ni Scarlets (q també m'agrada), ni Cruces!! I el duet entre Bardem i Penélope (que espero que hagis vist en VOSE) és genial!!!

losojosdeana ha dit...

Ya veo ya, mucho que si la peli mola y aquí todos hablando de las tías. Pues sí muy guapas y todo eso pero yo estoy con Agnès: Dónde está Boody Allen? En la última que le vi fue en scoop y le sigo buscando. Es verdad que la relación atormentada de Javier Bardem y Penélope cruz me gusta, pero,ese macho ibérico y el subrealismo del viaje a Oviedo? y esa música?...Igual es cosa de la edad o de lo del incesto...Perdón, es una broma.
Y perdonar tambien porque no use vuestra lengua, pero es que se me da muy mal

Charlie ha dit...

Avui és el seu sant, per cert.

Anònim ha dit...

Pareix que t´agradat la peli,a mí em va a encantar, m´ho vaig passar pipa, i crec que Bardem está per a "toma pan y moja" i el duo amb Pe,a la pantalla funciona,total,que Allen encara m´agrada i me fa riure,qué més se pot demanar??
bssets

Jordi Floriach ha dit...

Deixa-m'hi fotre cullerada una mica tard, però és que hi ha una qüestió a la pel·lícula que no entenc. No ve la Vicky aquesta a Barcelona a estudiar la identitat catalana? La troba cardant a Oviedo? O potser aprenent castellà a l'Hospital de Sant Pau? O serà amb la colla d'amics catalans que hi fa? No entenc perquè aquesta menció a la identitat catalana al minut 1 de pel·lícula per després limitar-se l'aportació catalana a unes notes d'"El noi de la mare" al Parc Güell en ple mes d'agost que no quadren per enlloc.
És que era una condició que li van posar al Woody que almenys un cop s'havia de pronunciar la paraula "català"?

En fi, suposo que si fos ambientada a Stockholm o a Pernambuco l'hauria vist amb uns altres ulls.