Vicky, Vicky, Vicky

Tres mesos després de la seva estrena, per fi, he vist "Vicky, Cristina, Barcelona". És una de les històries a les que ens té acostumats Allen en els últims temps. Una història costumista, que poc a poc, va agafant tints sorprenents i extraordinaris. El gir cap a l'extravagància ve donat per una escena en què Bardem s'acosta a les dues turistes i els proposa un viatge llampec a Oviedo per anar a veure paisatges, escoltar música, menjar bé, beure bon vi i fer l'amor. Espero que arrel d'això les turistes americanes vinguin a Barcelona amb aquestes expectatives.

Barcelona hi surt retratada en els seus racons més coneguts. La Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, la serra de Collserola, el mar, etc. També hi surt música flamenca, què hi farem, però la imatge que ens dóna Allen és prou bona.

El duo Bardem-Cruz és extraordinari. Fan una interpretació al més pur estil "Jamón, jamón" amb l'avantatge de més de quinze anys adquirits de professió. Scarlett Johanson dóna el contrapunt perfecte de serenitat en aquesta relació turbulenta, tan en l'argument com en la interpretació. Així doncs un triangle interpretatiu molt ben aconseguit, del qual tothom ha parlat. Però i la tercera actriu? Ah, amics, la tercera actriu! Si pregunteu pel carrer qui surt a "Vicky, Cristina, Barcelona" sortiran els noms de la Johanson, de la Cruz i del Bardem, però si alguna estrella brilla amb llum pròpia a la pel·lícula, aquesta és Rebecca Hall. Fa, amb diferència, la millor interpretació del film. Quan Woody Allen no apareix a les seves pelis, sempre introdueix un personatge que fa el paper que sol interpretar ell, el de persona insegura, farcida de dubtes interiors. Crec que per primer cop, aquest personatge és una dona, Vicky. I la Hall està absolutament a l'alçada. A part d'això, per molts fans que tingui la Johanson entre els mascles ibèrics, si em donéssin a triar, no dubtaria ni un moment, em quedo amb la Hall.