La tardor havia començat definitivament. Feia fresca, i uns núvols foscos i amenaçadors cobrien tot el cel, però a l'Enric li era igual. S'havia llevat amb el sol, i sense esmorzar res, havia baixat a la platja amb la taula de surf sota el braç. Passava d'anar a l'institut. Es volia passar tot el matí surcant aquelles ones amb la seva taula, aquelles ones de color marró fosc, irregulars i estranyament denses, que notava cada cop més a prop, i que desprenien aquella familiar olor dolça...
- Enric! Acaba't la llesca de pa amb nocilla i espavila't, que perdràs l'autobús de l'institut!
- Que sí mama, que sí.
- Enric! Acaba't la llesca de pa amb nocilla i espavila't, que perdràs l'autobús de l'institut!
- Que sí mama, que sí.
5 comentaris:
ummm interessant...
I l'enric es va acabar l'esmorzar, va sortir a fora i va decidir que no aniria a classe i que es passaria el dia davant el mar.. observant les ones.. somiant amb una taula de surf!!!
Molt xulo, l'escrit!! té continuació???
Jo només puc pensar en l'aigua freda de tardor! Brrrr...
amb faig un raig de riure..gràcies nin, m'acabes de recordar que demà he de comprar nocilla..ets el rei del relat curt.
bona nit
A mi em passa molts matins que vaig amb la bici a currar i em venen ganes de girar cua i tirar cap a la platja només per veure sortir el sol.
Potser algun dia ho faig. S'accepten idees per donar un abona excusa
Salu2
Publica un comentari a l'entrada