No parlo de turisme, ni del Fòrum de les tortures, ni d'una pel·lícula d'un director famós, ni d'una cimera d'alt nivell. Aquests dies es cel·lebra a Barcelona el Congrés Mundial de la Natura. Normalment, aquests congressos, trobades, cimeres de la terra i altres collonades per l'estil, acaben en paper mullat, i les conclusions que se n'extreuen són propòsits molt bonics que no porten enlloc.
Malgrat tot, tinc l'esperança que aquest cas sigui diferent. El meu optimisme es basa en dos motius. El primer és que l'organitza la IUCN, una organització de científics molt rigorosos que fa molts anys que treballen per la conservació. El segon és l'escassa publicitat que s'ha donat a l'esdeveniment. Quan aquestes reunions d'experts es publiciten poc, vol dir que no són simples accions propagandístiques barates, sinó que darrera hi ha voluntats per portar a terme objectius plausibles.
De moment han aconseguit que tots els diaris, televisions i ràdios es féssin ressó que el 25% de les espècies de mamífers estan en perill d'extinció, i aquesta dada no exclou, en absolut, Catalunya ni Espanya, on les espècies que ja no hi són i les que estan a punt de no ser-hi són incomptables.
Avui Barcelona és el centre del món de debó. Tan de bo la Ciutat es converteixi en símbol de conservacionisme i en símbol de responsabilitat vers la natura.
Malgrat tot, tinc l'esperança que aquest cas sigui diferent. El meu optimisme es basa en dos motius. El primer és que l'organitza la IUCN, una organització de científics molt rigorosos que fa molts anys que treballen per la conservació. El segon és l'escassa publicitat que s'ha donat a l'esdeveniment. Quan aquestes reunions d'experts es publiciten poc, vol dir que no són simples accions propagandístiques barates, sinó que darrera hi ha voluntats per portar a terme objectius plausibles.
De moment han aconseguit que tots els diaris, televisions i ràdios es féssin ressó que el 25% de les espècies de mamífers estan en perill d'extinció, i aquesta dada no exclou, en absolut, Catalunya ni Espanya, on les espècies que ja no hi són i les que estan a punt de no ser-hi són incomptables.
Avui Barcelona és el centre del món de debó. Tan de bo la Ciutat es converteixi en símbol de conservacionisme i en símbol de responsabilitat vers la natura.
6 comentaris:
Jo i perdona'm, només penso que la quantitat de diners que s'han gastat organitzant-lo les haguessin pogut invertir directament en la "natura". I, perdó per l'abstracció del concepte "natura".
Però d'acord, és maco i cal un espai pel debat i pel traspàs de la informació... res, que no m'ho crec!
Puji, estic molt anti-sistema últimament, i no puc ser objectiva! Però, tens raó, intentaré creure que podem canviar el món des d'una sala.
Creuem els dits i esperem que aquesta vegada sí que serveixi per fer alguna cosa!
i si ho celebrem fent un pic-nic?
(com provoquen aquests posts! ;)
Tarambana, imagina't una sala plena de gent que té com a feina i vocació salvar una espècie de l'extinció. Durant l'any ningú els fot puto cas, i ara, durant uns dies, el món els escoltarà. Alguna cosa bona n'ha de sortir.
Jordi, amén.
Clint, i ens agafem les mans i cantem l'amic meu.
Amén, amén.
"Tan de bo la Ciutat es converteixi en símbol de conservacionisme i en símbol de responsabilitat vers la natura."
Doncs com no comencem a parar o derruir les construccions que s'estan carregant Collserola, em sembla que ens donaran el premi contrari.
Publica un comentari a l'entrada