Ahir tornava a casa en el metro i em vaig asseure al costat de tres ninyates adolescents. Una d'elles era enorme i les altres dues li tiraven trossos de bollicao que ella mirava d'agafar amb la boca, amb poc èxit, tot s'ha de dir. Malgrat el frikisme de la situació això no em va estranyar, perquè fa quinze anys el bacó podria haver estat jo i dos amics meus els que intentessin fer cistella amb els trossos de bollicao a la meva boca insaciable.El que em va cridar l'atenció va ser que les tres xitxarel·les portaven sabatilles Victòria. Tornem de nou quinze (o vint) anys enrera. Confesso que en el moment àlgid d'aquest calçat, en vaig arribar a portar alguna vegada. Però ja llavors em semblaven queques, lletges i ridícules. Ja ho sé que tot torna. Fins i tot les coses més friquis. Però hòstia! Voleu dir que cal que tornin les Victòria?
18 comentaris:
Jeje, jo crec que tothom hem tingut unes "Victoria" que ens ha comprat la mama. I a part de lletges, les recordo molt incòmodes!
Preguntes si cal que tornin, vols dir que han marxat alguna vegada?
Victoria = estius amb bici, passejades per la muntanya, festa major... VISCA LES VICTORIA!!!
Jo he estat temptada de comprar-me unes però al final he passat... tot i que em porten tot de bons records...també recordo que em feien un mal...
Juntament amb las xancles de dit el calçat més incòmode possible per l'estiu
Més que les victoria, de cuyo nombre no quiero acordarme, em quedo amb l'adjectiu amb que has descrit la nena-cistella: enorme. "Una d'elles era enorme", dius, i m'he imaginat una cosa gegant, plena de grans i caçant bollicaos desmenussats... Quina angúnia!
Es cert, eren molt incòmodes!! Potser perquè eren tan planes, o perquè no deixaven transpirar bé el peu, o... jo què sé!! jaja
Però, a mi m'ha fet llàstima aquesta nena "enorme". Ja no hi ha criaturess grassones com abans, no. L'alimentació (la mala-alimentació) d'avui dia produeix obessitat en grans quantitats.
M'agrada l'expressió queques...
Les odio , si ja les odiava a la meva època quan les nines les portaven amb calcetins blancs imagine't ara??
Si cal que tornin?? però si mai han marxat....
L'advocat de s'oficina en porta unes de negres sense cordons i sense empassar i mira que es bon al·lot però quan el veig amb les sabates aquestes uaix!!! li fuig tot el bon filin.
Ostreeeeeeeeees!!!
A mi TAMBÉ m'agraden els DIRE STRAITS!!!
MOLT!!
Les bambes victòria són molt lleugeres, però mai tant com la massa encefàlica del seu usuari. Qualsevol persona de més de 8 anys que les porti sembla automàticament un monitor d'esplai amb complex de peter pan i carències afectives. PUTA VICTORIAS!!
Més que incòmodes, recordo que fotien molta pudor. Els peus et suaven moltíssim.
no n' he tingut mai cap d' aquestes jo... les que si que vaig tenir son les converse que ara tambe s'han tornat a posar de moda...
Sergio, però és que tornen a estar de moda!!!
Candela, amb tu em calço el que faci falta!
Cetina, me n'he comprat unes i només me les he posat un cop. Quin drama!
Ferran, sí que feia engunieta, sí. A més, les molt guarres van deixar el vagó ple de bollicao.
Assumpta, en resum, que Victòries a la bassa, vamos.
Kpi, però queques queques!
Assumpta again, doncs ja saps. Dissabte a Mataró.
Modgi, jo quan veig algú masculí i adult sempre em recordo d'aquell xaval disminuït que sortia a Torrente 2 amb el pot de les monedes i el xiulet penjant del coll.
Captaire, benvingut a la cullerada. Ecs! És veritat!
Mikel, vindria a ser el mateix, però almenys les converse tenen un look interessant, que no fa girar els ulls quan les veus.
Juasjuasjuasjuas, les meves eren de color blanc, en vaig tenir unes negres també i fins i tot unes verdes...quina horterada més gran per déu, no se com la mare me les podia comprar :-S
Petons macu!!!
A lleida això no va arribar , això deu ser pijades de barcelona ;)
Tasseguro que no han marxat mai, jo que veig adolescents i postadolescents sovint, t'ho ben asseguro...
A mi tampoc m'agraden, eh? I em fan mal als peus, a més.
Petonets!
o les Converse, que són una mè de calçat i val una pasta.
(sense el permís d'en Clint)
no aprenem d'errors d'anteriors generacions.
I algú recorda els càmpings? De sola marró?
jajaja.. molt bona l'entrada!
la veritat és que.. qui no n'ha portat de petit? buff.. horroroses! quin trauma!
però clar, és el què passa... quan la mare t'obliga és horrorós... però en els temps que corren, com que els pares no tenen temps per estar amb els crius... doncs pujen com pujen...
per exemple, les nenes d'ara estan molt i molt més espavilades! si en veus una de 14 anys i boohhhh (que si pintada, amb mini, amb talonets.... i a sobre amb tetes! que també les compren????)
Publica un comentari a l'entrada