Les noies són guerreres

Era una nit tranquila. Després de dues setmanes de pluges, per fi havia parat de ploure i havia en l'ambient aquella calma que ve després de la tempesta. Fart de veure merdes a la tele, vaig decidir sortir a fer un gintònic. Era d'hora, però el bar ja estava ple i ja sonaven a tot drap els temes dels vuitanta més reclamats per la parròquia.

Feia estona que em llençaves mirades plenes de foc, i jo mirava d'ignorar-te tan bé com podia, però quan va sonar aquesta cançó, vas venir cap a mi i sense dir ni mitja paraula em vas encastar la llengua al fons de la gola. Efectivament, tenies gust de mandarina. Abans que pogués reaccionar em vas agafar del canell i em vas arrossegar cap al lavabo de dones, on sense ni tan sols tancar la porta, em vas empényer contra la paret i et vas ficar la meva polla fins la campaneta. Calent com m'havies posat, quan et vas posar d'esquenes a mi, i et vas apujar la mini-faldilla, deixant a la vista un tanga negre amb el dibuix del Loquillo, cap força de la natura m'hauria pogut aturar. Vaig enretirar la tira minúscula, deixant a la vista un tall rosat i sucós, i te la vaig ficar, directament fins el fons. Tots dos estavem sortits com mandrils, i només van caldre uns quants moviments peristàltics per a que ens escorréssim tots dos, cridant com salvatges. Els Coz tenien raó. Les noies són guerreres.

Encara sense dir res, em vas plantar un morreig suau i humit, i vas marxar. Et vaig seguir corrents, mentre m'apujava els pantalons, però només vaig poder veure com sorties del bar remenant el cul al ritme de Dolores se llamaba Lola.

Si sou assidus d'algun bar musical amb música dels vuitanta i dia rere dia veieu algú a la barra, esperant no se sap ben bé què, amb un gintònic a la mà, saludeu-me. Segurament sóc jo.

Si teniu problemes per sentir la cançó, feu clic aquí.