Segur que pillem

Aquesta matinada ha començat la vaga de transportistes. No se sap com acabarà, però passi el que passi, hi sortirem perdent. El sector del transport té la paella pel mànec. El nostre sistema econòmic està muntat de tal manera que depenem d'ells absolutament. Estem a les seves mans. Si ells no treballen les fàbriques no poden produir, els mercats i supermercats no poden reposar, les gasolineres no poden servir, i un llarg etcètera. Així que durant uns dies, les passarem putes tots plegats, però aquest no es el problema principal. El problema és que com que en el nostre país, el diner circula en camió, els vaguistes aconseguiran segur allò que demanen. I el que demanen és que els baixin els preus del gasoil. Però algú es creu que les petroleres o les distribuïdores baixaran el preu un sol cèntim? Està claríssim que no. Qui acabarà baixant el preu dels carburants serà el govern, que rebaixarà impostos, evidentment, només als professionals del transports. Ei! Fins aquí no em sembla malament. El que passa és que s'han de continuar pagant els serveis socials que presta l'Estat, i aquests no poden baixar mai, que ja estan molt baixos, han d'augmentar. I d'on treuran el líquid que falta? Com sempre, dels soferts contribuents i consumidors. Som com els sufridores de l'1,2,3. Veiem a venir que la cagarem, però no podem fer res per evitar-ho.

Així que, acabi com acabi aquesta vaga, la nostra butxaca en sortirà perjudicada. I nosaltres quan farem vaga? Quan direm els ciutadans que en tenim els ous plens de que ens saquegin dia rere dia? Organitzem una vaga de consum que duri una setmana, i veureu com es posen les piles, collons!

Foto: Robin Townsend (EFE).