S'ha fet gran, s'ha engreixat, està calb, necessita ulleres, els seus bioritmes són més baixos que els d'un koala, i els seus darrers discos fan adormir el més pintat. Però segueix sent el guitarrista més commovedor que he sentit mai, i segueix sent l'autor d'himnes que vaig admirar a la meva joventut. Si a sobre, afegim la llista de cançons que ens explica el Mikel, la nit de demà pot ser memorable. Ja ha començat el compte enrera.1 d’abril del 2008
Compte enrera
S'ha fet gran, s'ha engreixat, està calb, necessita ulleres, els seus bioritmes són més baixos que els d'un koala, i els seus darrers discos fan adormir el més pintat. Però segueix sent el guitarrista més commovedor que he sentit mai, i segueix sent l'autor d'himnes que vaig admirar a la meva joventut. Si a sobre, afegim la llista de cançons que ens explica el Mikel, la nit de demà pot ser memorable. Ja ha començat el compte enrera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Amen!
Estic preparat pel "gallina de piel" que ens espera demà.
Doncs això q disfruteu molt i ja ens explicareu ...
UAhhhh!!!!(badall) A mi em conmou molt més un sols acord de Keith Richards tocant "Simpathy for the devil" que tota la discografia d'aquest paio.
No puc opinar massa perquè la música no és el meu fort però vaja, veient lo emocionat que estàs amb el concert només puc desitjar-te que et vagi MOOOOOOOOOLT bé!!!!
Cetina: i no se per què no m'extranya!!
Puji: Al final vindré. Ens veiem allà?
KDD blocaire knopfleriana? Vinga'n!
Ai, sí, jo també sóc de les que adoren Knoffler...hi vull anar...
Quina enveja em foten, jo a currar, coi...
Que us ho passeu molt be!!!!!!!!!!!!!!
Dani, Puji, Charlie: a les 20:30 a l'esplanada de davant del Sant Jordi!!!
És Jose Montilla qui toca la guitarra a la foto?
Per cert, ja no porta ulleres.
Publica un comentari a l'entrada