1 d’abril de 2008

Compte enrera

S'ha fet gran, s'ha engreixat, està calb, necessita ulleres, els seus bioritmes són més baixos que els d'un koala, i els seus darrers discos fan adormir el més pintat. Però segueix sent el guitarrista més commovedor que he sentit mai, i segueix sent l'autor d'himnes que vaig admirar a la meva joventut. Si a sobre, afegim la llista de cançons que ens explica el Mikel, la nit de demà pot ser memorable. Ja ha començat el compte enrera.

11 comentaris:

Dani R. ha dit...

Amen!
Estic preparat pel "gallina de piel" que ens espera demà.

Edu Casabella ha dit...

Doncs això q disfruteu molt i ja ens explicareu ...

C.E.T.I.N.A. ha dit...

UAhhhh!!!!(badall) A mi em conmou molt més un sols acord de Keith Richards tocant "Simpathy for the devil" que tota la discografia d'aquest paio.

pluja ha dit...

No puc opinar massa perquè la música no és el meu fort però vaja, veient lo emocionat que estàs amb el concert només puc desitjar-te que et vagi MOOOOOOOOOLT bé!!!!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Cetina: i no se per què no m'extranya!!

Puji: Al final vindré. Ens veiem allà?

Puji ha dit...

KDD blocaire knopfleriana? Vinga'n!

zel ha dit...

Ai, sí, jo també sóc de les que adoren Knoffler...hi vull anar...
Quina enveja em foten, jo a currar, coi...

Jo Mateixa ha dit...

Que us ho passeu molt be!!!!!!!!!!!!!!

Oscar 7m76 ha dit...

Dani, Puji, Charlie: a les 20:30 a l'esplanada de davant del Sant Jordi!!!

Doc Moriarty ha dit...

És Jose Montilla qui toca la guitarra a la foto?

Charlie Hi-Hat ha dit...

Per cert, ja no porta ulleres.