Dilluns desbordant

Aquest cap de setmana ens ha deixat un m'arremango de notícies. Hi ha tantes coses de les que parlar que caldria tota la setmana, però en resum seria que ha començat la guerra de l'aigua, i quan encara no ha començat l'escassedat, els conflictes ja treuen el nas; que deixar-se remuntar un partit que estava guanyat no és ni d'inútils ni de ganduls, és directament de tontos, i el tonto suprem és a la banqueta; que a vegades no cal ser un fantasma ni un pallasso per fer volar la teva moto i guanyar un gran premi; que l'altre equip de la ciutat, va tornant progressivament a la seva situació natural, i vès que encara no hagin de patir per la salvació; que s'ha mort l'Escamilla, que encara que sempre m'ha fet una mica de ràbia, se li han de reconèixer un sense fi de mèrits en favor de la cultura catalana, i m'afegeixo sense dubtar-ho al seu últim aplaudiment; que a l'Iraq ja no sé qui són uns ni qui són els altres, i encara menys qui són els bons i qui els dolents, però el que està clar és que els iraquians no estan millor ara que abans, com ens volen fer creure el trio meravelles; que en Ridao s'ha afegit a en Puigcercós per agafar les regnes d'Esquerra Republicana de Catalunya, i que Joan, xato, què se n'ha fet d'aquell jove arrauxat que defensava uns ideals claríssims al Congrés dels Diputats? Està amagat sota quilos de greix, d'arrogància i de borratxera de poder?; que al Nouvele li han donat no sé quin premi d'arquitectura just una setmana abans d'inaugurar-se un parc que ha muntat aquí, al costat de casa, i a veure si és de premi o de pedrada; i em sembla que ja està. Buff! Quin mal de cap!