http://instagram.com/14_puji YouTube

29 de gener del 2008

El preu d'un $omriure

A la part cèntrica del meu barri només hi ha una boca de metro. Per aquest forat, entren i surten cada dia milers de persones. Just al costat de la boca hi ha un local comercial. Un bon dia hi van instal·lar un forn de pa d'aquests on tenen pa congelat i que couen en forns industrials al llarg del dia. No és el pa de fleca de tota la vida, però pot ser prou bo i es deixa menjar. A més, hi van posar unes tauletes per poder prendre un cafè, amb un entrepà o una pasta. Fent un estudi de mercat basat en el poc rigor que dóna el primer cop d'ull, un pensa de seguida que aquest negoci és la gallina dels ous d'or. Incomprensiblement, el negoci no acabava de rutllar i va tancar.

Incomprensiblement? No. El local, per dins, estava pràcticament sense decorar, amb les parets nues i els sostres descoberts, amb els encofrats i els conductes de ventilació a la vista. Cada cop que compraves una barra de pa et miraven amb cara de fàstic com si t'estiguessin fent un favor o directament t'estiguessin perdonant la vida. Mai m'havien dit ni hola ni adéu. Més d'un cop havia arribat a casa enrabiat perquè m'havien tractat d'aquella manera. I jo sempre pensava: tan difícil és somriure?

La setmana passada van tornar a obrir sota una nova direcció. Han decorat l'interior, que ara té molt bona il·luminació i se't fa agradable només d'entrar-hi. Ahir a la tarda hi vaig anar per primer cop. En posar un peu a dins, com faig sempre arreu on vaig, vaig dir bona tarda. Les dues dependentes, amb un somriure d'orella a orella no gens forçat, em van contestar amb un sonor i rialler "hola bona tarda!". El somriure no es va esvair en tota la nostra transacció comercial i al marxar, la noia que m'havia atès em va acomiadar amb una picada d'ullet i un "fins la propera!"

I tant que hi haurà propera! I aquesta vegada auguro que el negoci durarà molt temps, els farà bon profit i no tancaran pas, perquè un somriure no té preu.

13 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Molt bon dia Puji!!!!! :-)

Doncs si nano si, un somriure i unes paraules agradables poden fer començar el dia o acabar-lo amb més o menys ganes.

Que passis molt bon dia!!!!!! :-)

Ferran Porta ha dit...

Una agradable anada d'olla (ep, ho has dit tu!) per començar el matí. Poc esperit empresarial i sentit de l'oportunitat deu tenir qui atén els clients ensenyant les dents!

Gerard Agudo ha dit...

Puji jo sempre penso que ha de ser molt cansat viure tot el dia emprenyat!!!

Otger Cataló ha dit...

ui ui ui (veu del tomate) et va guinyar l'ull ? a veure si la pròxima vegada seràs tu que li vendràs una barra .... ;)

stratosergio ha dit...

Per a cada feina hi ha una manera de treballar. I hi ha gent que, senzillament, no sap treballar de cara al públic. Amb el que es guanya només sent agradable...

Bon dia a tothom :-)

mafalda ha dit...

Sóc de les qui pensa que un bon somriure i/o unes bones maneres fan que tot plegat rutlli millor.

És cert, però, i vist des de l'altre cantó, que de vegades costa somriure i posar bona cara quan una per dins està feta pols.

Clint ha dit...

Totalment d'acord...jo per exemple no serviria! ho reconec i no m'hi dedico...

Ara bé, tu tornaràs per la picadeta d'ull eh! punyeteru!

Dani R. ha dit...

Jo crec que t'has enamorat.

Otger Cataló ha dit...

m'encanta per simple el missatge d'en Dani

Joana ha dit...

I la picada d'ull, tampoc en té, de preu!!!
Tens tota la raó. Tant costa? Es veu que sí.
Ja ens aniràs explicant...

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Ay, el que pot aconsegir una noia bonica picant l'ollet a un desconegut...És broma, jo el que no entenc en general és la cara d'esmorçar merda que porta el personal als matins. Tant trista és la seva vida que no són capaços de somriure???

mossèn ha dit...

sí, bé, però la pregunta és ... estaven bones ??? ... les dependentes, evidentment ... salut

Puji ha dit...

Hola a tots. Molt bon dia amb un somriure enorme i una picada d'ullet.

No tinc gaire temps però vull comentar una cosa. El comentari d'en Dani fa molta gràcia, ja ja (explica-li a la Di i ja veuràs com riu). Però el primer de l'Edu és tremendo. Que cabroooooooon!