Blog solidari

Abans de festes em va arribar per diverses bandes el premi-meme del blog solidari. El primer que vaig pensar va ser: i el meu blog què collons té de solidari? Que jo sàpiga, al meu blog no ens agafem de les mans i cantem l'amic meu. Però donant-hi voltes, un s'adona que en el fons bloguejar és un acte de solidaritat. Quan llegeixes blogs en prens alguna cosa, i et solidaritzes amb l'autor, i quan escrius al teu blog no fas més que compartir les teves idees, les teves experiències, anades d'olla i collonades en general. Així que sí, que vale! que el meu blog és solidari, sí senyor.

Però això és un premi-meme, així que ha de continuar la cadena amb set blogs solidaris més. Aquí van els meus premiats:

Catalanet.cat. És un blog que ens avança novetats sobre mitjans audiovisuals, i per posar un exemple va compartir amb nosaltres l'anunci de Sony dels conillets de plastilina o el de la baralla al metro amb mòbils Motorola molt abans que sortíssin per la tele.

Abogada en Barcelona. Una abanderada contra les injustícies, si cal, farà servir el codi civil com a arma arrauxadissa, una lluitadora nata!

Vides Perres. La Rituslee comparteix amb nosaltres experiències gatunes, estats anímics i sensacions, però també escalades, esquiades, bicicletades i caminades. Si llegeixes Vides Perres ja no al que vagis al gimnàs. Ah! Posats a compartir, també comparteix connexió a internet amb un veí (pagant el veí, és clar!).

The Berlin Chronicles. En Ferran ha pres la decisió d'anar a viure a Berlín, i també ha pres la decisió d'explicar-nos-ho. Si voleu conèixer Berlín sense haver-hi estat mai, aquest és el vostre blog.

CONTRAcorrent. És el blog solidari per excel·lència. La seva campanya per posar una màquina de cafè de comerç just i la seva lluita contra Nestlé (entre molts d'altres) ha passat als anals de la història. Últimament, en David el té una mica abandonat, a veure si aquest premi li fa posar les piles.

Le Poll que vu vulé (i mai no es va atrevir a preguntar). En Modgi té un blog fresc, original i estrany, vaja, que està com una regadora. Comparteix surrealisme en estat pur, i compartir surrealisme és una mica surrealista.

Wax on, wax off. Un altre que explica les seves vivències a l'estranger. Encapçalat per la figura impertèrrita del senyor Miyagui, en Flanagan va viure a Londres i ens va explicar les seves tribulacions en una ciutat més rara del que ens pensem, en una casa encara més rara, amb ratolins torrats (literalment) i inquilins encara més torrats (figuradament). Ara ja torna a viure a Catalunya, però segueixen passant-li coses rares. No serà ell?

Au! Ja teniu fenyeta! Una abraçada solidària a tots/es.