9 de gener de 2008

Benvinguts al futur

Sóc una persona molt optimista, i encara que sigui un hippie aculuxista, no m'agrada fer discursos apocalíptics de que el món s'acaba. I és que el món no s'acaba. La infinitesa de la ment humana trobarà solucions per a continuar existint. El que passa és que ens estem carregant cosetes molt importants que ja mai podrem recuperar, i això m'emprenya. És per això que, de tant en tant, deixo a la cullerada un missatge per a que tingueu en compte el nostre malmès planeta.

A banda de totes aquestes coses que estem deixant perdre, tots els problemes relacionats amb el medi ambient seran en el futur immediat una font de conflictes. La mancança d'aigua fa dècades que és una font de conflictes al tercer món, però com que ens queda lluny no hi donem massa importància. Els darrers dies, però, ha passat de puntetes pels telenotícies una notícia relacionada amb el medi ambient que ha passat en un país d'Europa, aquí al primer món, i en un país que podria haver estat el nostre. Resulta que a la ciutat italiana de Nàpols no saben què fer amb les escombreries. Van clausurar l'abocador perquè ja estava ple, però ha estat impossible trobar lloc a la ingent quantitat de residus que genera la ciutat. Durant dies, les escombreries s'han acumulat als carrers, i finalment, l'Ajuntament ha decidit reobrir l'abocador clausurat. Als ciutadans, això no els ha agradat gens, i en una revolta popular pròpia d'Springfield s'han llençat a cremar les piles d'escombreries que hi havia per la ciutat (fantàstic). Evidentment, hi ha hagut disturbis, detinguts, ferits, intoxicats, etcètera.

Problemes com aquests es podrien generalitzar. A Catalunya tenim problemes d'aquest tipus (ben silenciats, és clar) i el volum de residus que arriben a abocadors i incineradores augmenta més que els preus.

Les solucions a aquests problemes són molt clares, i passen per:
  1. Reduir els volum de residus que produïm. El millor residu és el que no es genera.

  2. Reutilitzar els materials que podem per retardar al màxim la seva conversió en residus.

  3. Separar els residus en els diferents tipus per a que es puguin reciclar el màxim de materials, i la fracció de la massa residual que arriba a abocadors i incineradores sigui mínima.
Doncs au, el vostre capità enciam particular ja us ha fet la diatriba periòdica, però avui raonada amb una conseqüència que pot ser força immediata.

13 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Ja te vaig comentar que a casa reciclem gràcies a la concienciació que hem pres quant et llegim oi??

:-)

Cruella ha dit...

4)Instal·lar plantes de tarctament de residus, a pesar dels pollastres que munten els abanderats de la cultura del NO

Gerard Agudo ha dit...

Perquè no podem fer com fan a futurama els habitants de Nueva Nueva York?...llançar la bola de merda a l'espai i quan torni per efecte boomerang ja serà una altra generació...

Fora conyes la conciència que hi ha és molt minsa.

Oscar 7m76 ha dit...

Hippie!

Jo estic amb la Cruella.

kpitana ha dit...

ei que jo som de la cultura del NO, si reciclam a casa no fa falta haver de construir cap més incineradora, i tampoc cap planta de tractament de residus -que ens consta molts de doblers i sobre tot a nosaltres els mallorquins -.Consciencià a la població de Balears ha estat una tasca difícil a grans i a joves, però a poc a poc, tira a tira, ho feim la gent recicle i a casa classificam el fems (escombraries)PAPER,LLAUNES, PLÀSTIC, VOLUMINOSOS, VIDRE I REBUIG. Amb recollida selectiva casa per casa.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Mentre seguim trobant ampolles de vidre, de plàstic i caixes de cartró al contenidor de l'orgànica, no anirem bé.

(això em passa CADA VEGADA que baixo la brossa)

(Crue: Si els de la cultura del NO no existíssim, els de la cultura del FEM-HO TOT MÉS CÒMODE A QUALSEVOL PREU ja us haurieu carregat el planeta)

Dani R. ha dit...

Això de la triple R està molt bé.

Joana ha dit...

Una altra cosa que hauran d'ensenyar a l'escola i que hem de fer a casa perquè el panorama pinta malament.

Abogada en Bcn ha dit...

Ben dit!

Clint ha dit...

Vale Hippy...això que és una prèvia del reportatge fotogràfic de la contaminació lumínica el nadal a NY?

Tot i que si alguns fabricants reduïssin els embalatges, també faríem fenya! que a vegades és més fàcil tocar calent que trobar una galeta dins la caixa de galetes!

Miki ha dit...

Home pues sort de la cultura del no, per que sino qeu serien plantes de residus, iquant estiguessin plenes, altres, això si, tots els que estan a favor, les voldrien pero lluny de casa seva.
I despres quant s'hagues sobrepassat les plantes, que mes? i lo del aigua va pel pas a desalar el mar i es la solució.

Quant apendrem que el planeta no es inacabable?

Puji ha dit...

Jo Mateixa, així m'agrada, que donis exemple!

Crue i Òscar, d'acord, però abans reduir, reutilitzar i reciclar i ens caldran menys plantes de tractament.

Gerard, això de llençar merda a l'espai arribarà. I si no, tiempo al tiempo.

Kpitana, molt bé! però és molt més important reduir els residus, i això es fa no comprant els embalatges excessius dels que parla en Clint.

Charlie, ja he dit que sóc molt optimista, però crec que cada dia es fa millor.

Dani, és la clau!

Joana, a algunes famílies desensenyen el que els han ensenyat als nens a l'escola (que ni que reciclaje ninya! Toma coscorrón!) En canvi a d'altres els nens eduquen els pares. Hi ha de tot, però en general, a les escoles s'està fent molt bona feina.

Abogada, sabia que t'agradaria.

Clint, a Times Square em vaig sentir fatal. Ole pel teu segon paràgraf! Això ho decidim nosaltres quan comprem!

Miki, després d'una vall una altra vall, i una altra i una altra... i després a l'espai exterior.

DooMMasteR ha dit...

Tens molta raó, i la foto ho il.lustra a la perfecció. Jo reciclo tot per sistema, però quant baixas a tirar les escombraries el dia de reis carregat de bosses separades i et trobes mig carrer ple de merda, d'envassos tirats a qualsevol lloc, d'envoltoris i caixes de paper a la organica i al vidre, se te'n van les ganes...

Poca conciencia té la gent... Quina rabia!