http://instagram.com/14_puji YouTube

3 de desembre del 2007

Molta gent, poc soroll

Vaig agafar el metro, i esperava que, en acostar-nos al centre de la ciutat començaria a veure ambient dins el vagó, però no va ser així. La majoria de gent semblava anar de compres. La veritat és que estava una mica decebut. Però només sortir al carrer a la plaça Urquinaona ja vaig veure que estava equivocat. Hi havia gent, senyeres i soroll. Em va costar més de deu minuts creuar el carrer Fontanella i la plaça Catalunya per arribar a Balmes-Pelai, on havia quedat amb en DooMMaster, la Txell i en D i la Fraggle i el Brioxet. Quan ens vam haver trobat vam tornar a la plaça Catalunya, per on vam anar avançant entre la gentada, fugint de les pancartes dels partits polítics, i finalment, després de múltiples trucades, ens vam trobar amb en Charlie i en Mikel amb les respectives famílies i amics. Va ser bonic trobar-nos tots, però la gran gentada que hi havia, no ens va permetre xerrar gaire. Potser haurem de repetir la trobada en un lloc més tranquilet. Vaig fer fotos, però no he tingut temps ni de mirar-les. En podeu veure de molt bones a can DooMMaster.

Segons sembla, la manifestació va sortir puntual a les cinc, però nosaltres no ens vam moure de lloc fins les sis passades, i suposo que això ens va destrempar una mica, a nosaltres i a tothom, perquè malgrat la gran gentada que omplia la Via Laietana de dalt a baix i durant molta estona, tots estavem més aviat callats i no es veien gaires ganes de cridar ni de fer soroll. Jo ho atribuieixo a aquesta llarga espera drets i a que hi ha tantes coses que ens tenen emprenyats als catalans, que no sabiem ben bé què cridar.

Malgrat això la manifestació va ser un èxit rotund i no sé quants, però molts, moltíssims catalans van omplir els carrers del Cap i Casal de Catalunya.

Com a anàlisi post-mani, destaco la nova bufetada de Maragall a en Monti, l'Iceta, el Zaragoza, la de Madre i a tot el PSZzzzzz, en presentar-se a títol personal a la mani. La qüestió era que fóssim quants més millor, però quines ganes vaig tenir de repartir calbots entre els convergents, culpables de la situació que es denunciava, tant pels magres pactes amb PP i PSOE del passat, com pel llastimós pacte de l'Estatutet, i també als d'esquerra, que seguixen rient les gràcies i fent la viu-viu als sociates a canvi d'un poder més aviat escarransit.

En resum, una manifestació que va servir de poc, com totes, però que va trucar a moltes portes dient: ep! Que som aquí! i estem emprenyats.

16 comentaris:

Metamorfosi ha dit...

I jo que no hi vaig poder anar!... és que en Charlie no em va contestar el correu amb cap dels mòbils!

Bona setmana guapíssim!

Anònim ha dit...

Tinguem l'esperança de que s'hagi fet prou soroll per a que obrin la porta d'una vegada.

Ferran Porta ha dit...

Faig palesa la meva ràbia per no haver-hi pogut ser :( Però dit això, me n'alegro molt i molt de saber que va ser un èxit de convocatòria, que "la gent" (així, en abstracte) no és tan apalancada com de vegades sembla i que d'alguna cosa, n'estic segur, servirà!

Txell ha dit...

Doncs jo estic segura que no va servir de res. Que en Montilla hores d'ara es creu que erem 500 manifestants, que la ministra balla a ritme de l'Antes muerta que sencilla", i que en ZP es fot un fart de riure a costa nostra.

La propera vegada ens fotem darrera els de la Cup!

Anònim ha dit...

Llastima no haver baixat, a hores d'ara me'n arrepeteixo moltissim, però que hi farem almenys ereu uns quants que hi vareu anar a fer sentir la veu de tothom, m'hagués agradat venir :) Passis una bona setmana.

Clint ha dit...

Aquí els que foten pena són els sociates!

Mikel ha dit...

l´editorial de "el Pais" d´avui es directament de Cop de Mall , si no l´heu llegit ho podeu fer en el meu blog , pero aparteu les coses que tingueu a prop perque podeu fer mal a algu.

Charlie ha dit...

in! inde! independència!

Unknown ha dit...

Disculpes per no haver assistit, però al final en Marc va decidir que ni ho anàvem.

Que n'aprenguin els polítics d'allà i els d'aquí...

Charlie ha dit...

Ei Txell! La propera vegada s'ha de cremar algo, encara que després se'ns digui de tot. Total, en aquest país, com més la lies, més superàvit fiscal tens...Eh Euskadi????

Oriol ha dit...

Tanta mani, tanta mani, a gastar a les botigues que això dona feina.... :-)
Bé m'havia de guanyar el favor per poder anar el futbol!!, lo primer és lo primer.

Anònim ha dit...

Sincerament m'hi vaig passar i no se quanta gent havia, pero que de crits en feien mes un colegi de primaria que els manifestants, això es la veritat no sabem ja ni manifestar-nos.
Hem va recordar a l'afició del camp nou que va alli a veure com si fos l'opera i no anima mai, pues lo mateix.

Anònim ha dit...

No hi vaig poder anar!!! però estava allà enànima cridant ben fort: independència!!!!!

DooMMasteR ha dit...

Jo crec que ens vam possar a la part sosa de la manifestació. Com diu la Txell la pròxima vegada ens podem possar a darrere de la CUP :P

mossèn ha dit...

les manis serveixen per recrear-se la vista ... guaita !!! ... quines mamelles té aquella !!! ... salut

oriol ha dit...

fem el que fem aquí, i per molt que ens esforcem a fer-ho d'una manera o altra, allà , sempre se'ns pixen a la boca. Personalment, vull que les coses encara vagin pitjor, a veure si d'una vegada la gent acaba veient que només hi ha una solució. No és que nosaltres no volguem ser espanyols, és que Espanya no ens deixa ser-ho. Ens volen catalans, però putejats. Ja no és una qüestió d'història, cultura o llengua, és una qüestió de dignitat social!
Què debia fer la Magdalena, en Bono, en Zp senyor de les promeses o en Rajoy a l'hora de la mani?