19 de novembre de 2007

Per què em sap tan greu?

Hem passat plegats deu anys i més de 200.000 quilòmetres, hem viatjat per tot Catalunya i per tot Europa, i mai m'ha fallat. La veritat és que comença a estar una mica atrotinat, però estic segur que hauria pogut tirar 200.000 quilòmetres més. Però les coses són com són. M'han ofert una boníssima oportunitat, i evidentment, no l'he deixat passar. Tot i que això comporta que m'hagi de desfer d'ell.


Només és una màquina. Un garbuix de metalls i plàstics. Llavors, algú em pot dir per què collons li tinc tant d'afecte? Per què collons em sap tan greu?

16 comentaris:

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Perque intueixes que el proper cotxe no et sortirà tant bó???

Jo vaig tenir un Fiat de segona mà 10 anys i no va estar al taller ni la meitat de vegades del que porta el nou en 3 anys.

Merda de cotxes moderns!

Dani R. ha dit...

És el que té el progrés. Segur que rescates un video Beta dels anys 80 i encara el faries funcionar, en canvi un DVD ultramodern peta 30 minuts després de que caduqui la garantia de 2 anys.

Ferran ha dit...

Perquè t'ha portat a llocs que t'han agradat? Perquè t'ha escoltat pacientment cada cop que remugaves quan trigaves 45 minuts a recórrer 10 km? Perquè ha cantat amb tu les melodies que escoltàveu per la ràdio? ...

Mikel ha dit...

Es una sensació normal , son moltes hores de relació jejeje
Pero al teu la veritat es que si que ja li toca un canvi eh?? ;-)

David Codina Riqué ha dit...

Quantes coses que deus haver fet dins d'aquest cotxe perquè us tingueu un afecte mutu... Quants dies i quantes nits... Aquest cotxe també t'ha fet com ets!

Txell ha dit...

Ha estat el teu company de viatge, el teu company d'aventures, d'escenes d'amor i d'alguna que altre bronca. Han estat els teus peus, la teva música, la teva llibertat...

Clint ha dit...

Si el canvi és a millor...doncs tampoc passa res, queda el bon record!

A més els del sector de l'automòbil bé hem de menjar no?

Boira ha dit...

És normal que et sàpiga greu, a mi em va passar el mateix amb el meu primer cotxe, també el vaig tenir uns 10 anys...i vale, estava atrotinat, i tot lo que vulguis, però el carinyo que és te al primer ja no es torna a tenir, això es com el primer amor...jajaja

Charlie Hi-Hat ha dit...

el que crec que necessita és un canvi...però un canvi de lloc!! QUE EL TENS EN EL RESERVAT PER MOTOS I VÉ LA GRUA!!!!

doommaster ha dit...

I la de vegades que t'hauràs patejat la C32 amb ell! XDD

Oriol ha dit...

com diu el clint, el cotxe i la casa cada 10 anys, COM A MÀXIM, a canviar-la!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

Fa pena perquè tots els objectes amb què hem tingut contacte formen part de nosaltres d'alguna manera. Jo els veig així i per això no em costa fer-los protagonistes d'algun relat. A més, amb el cotxe, hem compartit moltes experiències, viatges... Són quasi de la família.

Zincpiritione ha dit...

Jo tampoc no entenc com és que et pot saber tan greu sense ser un Fiapunto! :P

Puji ha dit...

Cetina, no, és més una cosa de nostàlgia, però espero no quedar-me tirat a Itàlia!

Dani, això de la garantia és escandalós. Comença a ser massa habitual.

Ferran, sí, sí i sí. Snif!

Mikel, però no tinc un A3, eh?

David, si aquest cotxe parlés...

Txell, és trist que un aparell hagi estat tot això, però sí, ho ha estat.

Clint, tu també ets del ram? Collons, queda algú al país que no ho sigui?

Boira, estàs segura que només passa amb el primer? No sé, no sé!

Charlie, algun dia dedicaré un post a aquests reservats per motos que s'ha tret de la màniga l'amic Hereu.

Doom, la C32 la fa ell solet, de memòria.

Oriol, collons nen, com escombrem cap a casa (mai millor dit).

Jesús Ma., sembla mentida com podem arribar a personificar objectes!

Zinc, vale! No és un Fiatpunto! Però és un Opelastra, i un Opelastra és un Opelastra, eh!?

Edu Casabella ha dit...

ei tio t'han fotut les llantes del cotxe ...

El veí de dalt ha dit...

Perquè en "aquest", quan li parles, almenys t'escolta!