La gota

Servidor sóc culé. Ho sóc des de que vaig néixer. He resistit els intents que alguns han fet per portar-me al costat fosc de l'altra banda de la Diagonal, però servidor m'he mantingut fidel i sempre m'hi mantindré. M'atreveixo a dir que en totes les coses de la vida, i especialment en el futbol, sóc optimista de mena. Després de decepecions, que no han estat poques, sempre m'he mostrat confiat en obtenir nous èxits. Quan l'habitual derrotisme de la culerada envaïa els carrers, servidor he mostrat el meu somriure, amb aquell: no patiu! que ja ens en sortirem la propera vegada, o no patiu! que encara pot ser.

I és que servidor sempre he pensat que qualsevol equip, per bo que sigui, perd partits, per bo que sigui té dies dolents, per bo que sigui juga fatal de tant en tant, i de fet, és bo que sigui així. I servidor m'he fet abanderat d'aquest argument durant tota aquesta llarga temporada, anant en contra de l'opinió de gran part de simpatitzants. Però resulta que ja són massa cops que a servidor m'han pogut rebatre aquesta manera de pensar, i servidor he aguantat estòïcament les embestides de les irades masses, i servidor ja no puc defensar aquest optimisme quan una colla d'empanats surten al camp a collir floretes en lloc de jugar a futbol, i no tenint-ne prou amb no sortir a guanyar encara més de carrer una eliminatòria que ja estava guanyada de carrer, es deixen guanyar per uns mindundis amb aires de grandesa, que per més inri estan liderats pel més gran impresentable que ha passat per casa nostra.

Servidor avui estic emprenyat, i si després d'això encara guanyem la lliga, cosa que per primer cop servidor començo a dubtar, ja se la poden fotre pel cul, que amb el suport incondicional de servidor no s'hi juga, i la gota d'ahir a la nit va ser molt grossa, i ha fet vessar el got.