Crònica de Rioja

La Rioja és una terra preciosa. Jo hi anava per tastar els seus vins i veure bodegues i monuments, i resulta que el que més em va agradar van ser els paisatges. Les vinyes, els camps, els boscos, els colors, els núvols. I això que el temps no va acompanyar gens. En dies assolellats de primavera ha de ser fantàstic.

Vam visitar les Bodegas Bilbainas, a Haro. La visita va ser fantàstica. Va durar dues hores i la nostra guia no era cap mindundi, sinó una noia que ens va donar un torrent d'informació. Sort que havíem fet el curs de tast, si no, no hauríem pillat ni les comes.

També vam veure les bodegues Conde de los Andes, a Ollauri, on no es fa elaboració de vi, només es fa l'envelliment en ampolla dels vins de Paternina. La visita va ser molt cutre, no ens van explicar gairebé res, i després de la súper visita de les Bilbainas, encara ens va semblar més cutre. L'únic bo d'aquestes bodegues va ser el dinar al restaurant El Conde, propietat de les bodegues, on vam menjar com reis.

Vam intentar visitar les bodegues del Marqués de Riscal, a Elciego, on han construït un edifici dissenyat per l'arquitecte del Guggenheim. Calia reserva i quan la vam demanar, una setmana abans, ja no hi havia places, així que ens vam haver de conformar veient-les des de fora.

Un matí vam perpetrar una visita llampec d'una hora a Vitòria. El casc antic em va agradar molt. Jo no havia estat mai al País Basc, i aquella ciutat em va semblar un lloc amb molt d'encant i amb molta història. Tinc pendent una visita amb cara i ulls per aquelles terres.

Vam visitar la vila de Nájera, on hi havia festa major i una fira medieval. L'ambient de festa, el mercat de productes artesanals, i els freaks vestits de cavallers fent anar l'espasa li donaven un ambient molt especial.

L'endemà vam passar per Santo Domingo de la Calzada, etapa del camino de Santiago, on una llegenda diu que un gall i una gallina van cantar quan ja estaven rostits, i és per això que a dins l'església hi ha una gàbia amb un gall i una gallina. Sentir-los cantar dins l'església es fa d'allò més estrany. "Santo Domingo de la calzada, dónde la gallina cantó después de asada", pff, quines coses té la cultura popular. En sortir ens vam dirigir a San Millán de la Cogolla, on vam veure el monestir de Yuso, on es conserven els primers textos escrits en castellà. Seria com un Organyà a l'espanyola. La visita ens la va fer un guia, que tot i que el seu estil em recordava els profes més fatxes que vaig tenir als Maristes, ens va fer una explicació molt completa.

A la tarda del mateix dia vam visitar el Museo de la Cultura del Vino, a Briones. És un museu privat, propietat de les bodegues Dinastía Vivanco. A mi, els museus i les exposicions em fan bastanta mandra, però aquest museu està molt currat, té un munt de material antic i modern, i uns audiovisuals amb unes explicacions sobre els processos de tot allò relacionat amb el vi molt entenedors i amens. Us ho recomano molt. Val la pena.

Pel que fa al jalar, vam menjar molt bé. Bons restaurants i bones tapes. Molt bon ambient de tapeo a Logronyo. Si hi aneu no deixeu de passar pel carrer Laurel, on totes les portes són bars, i on cada bar té una especialitat de tapa. Curiós i bo.

No puc acabar sense parlar de les nostres companyes de viatge. A tots els campanars de totes les esglésies, i a les teulades de tots els edificis importants hi podeu veure cigonyes. Aquesta espècie gaudeix de molt bona salut a La Rioja, i el seu punt més important és Alfaro. Aquest poble té una colegiata enorme que es veu que ha agradat molt a les cigonyes, i n'hi ha més de 200 parelles. Tot i que els veïns n'estan una mica fins els ous, és un punt clau en les rutes migratòries de les cigonyes i s'ha de veure.

I aquesta és la crònica ràpida, ressacosa i una mica cutre del viatge. Us aconsello que si podeu us hi acosteu. Jo ho penso tornar a fer.