Ahir a la tarda em passejava pel passeig marítim de Barcelona. El passeig es va convertir en un eslàlom entre ciclistes, patinadors, famílies senceres que caminaven en bloc, nens juganers, i persones anònimes en general.
Quan vaig arribar a casa, les notícies parlaven d'actes multitudinaris al castell de Montjuic i a la Sagrada Família. Al mateix temps, l'espai del trànsit anunciava retencions quilomètriques a totes les vies d'entrada a Barcelona.
Som massa gent. No només a Barcelona, sinó al món. I fa por. Si algun dia escassegen els recursos bàsics com l'aigua, l'aliment o l'espai, aquella gent anònima que ahir m'envoltava al passeig es podrien convertir en despietats guerrers que lluiten per la pròpia supervivència, arrencant orelles a qui calgui.
Potser és que es dilluns i estic pessimista, però som massa, i per molt que els humans dominem sovint la natura, la dinàmica de poblacions acabarà fent la seva feina, i la nostra espècie fa dies que ha superat la seva capacitat de càrrega.
Nota 1: Gràcies Oriol per la inspiració (i perdó per haver-te robat un post).
Nota 2: Gràcies Dani per recomanar-me 1984. Encara que no sé si donar-te les gràcies perquè ja veus en quines coses em fa pensar.
Nota 3: Gràcies Gordon Dickinson per deixar-me "robar" la teva pintura "crowd" per il·lustrar el post d'avui.
15 comentaris:
Mal Cafè o és que has re-visionat Mad-Max?
bé, si es tracta d'anar matant gent a base de cops de mall, compta amb mi.
És automàtic, llegir 1984 i si ets una mica despert el sotrac emocianal i el 'mama por' estan garatits.
Puji, recuperarem aquella idea del carnet de pares?
Dius Si algun dia escassegen els recursos bàsics com l'aigua, l'aliment o l'espai...
Doncs ja escassegen, però vivim "tranquils" perquè nosaltres encara tenim de tot i els canvis són relativament lents.
Hi ha estudis seriosos publicats (encara que no gaire publicitats perquè no interessa a segons qui) que no pinten un futur gaire prometedor (un futur proper... uns 50 anys ¿?).
Recordo que vaig llegir la novel·la d'Orwell en la meva època d'institut, i també em va impactar.
Quin pal... deu ser que el dia s'està posant molt gris :-(
Ei Clint... que jo m'ho passava molt bé veient la peli de Mad-Max en la meva època motard!... (la primera, vull dir... jejeje... no sé ni si la deveu conèixer... jajaja).
Petons!
Jo tin la sort d'estudiar al Raval i puc anar pel gòtic al matí... i no hi ha guiris!! És fantàstic pendre un café per allà en tranquilitat, però a partir de Divendres al matí allò és insofrible!
Coincideixo amb Bachi! El centre sense guiris és una passada però els caps de setmana...agobiuuu total!!!!!!!!!!! copdemall al guirisme!
Què és el carnet de pares? no deixar reproduir-se a qualsevol? On s'ha de signar?
Barcelona s'ha tornat un parc d'atraccions del què abans era!
A mi m'està bé passar-hi unes hores, però no sé si podria viure-hi!
Jo no fotria cop de mall a tots els guiris, només a un sector determinat de : xancleta + birra + noportasamarreta.
M'agrada el quadre!
Annatarambana, no ens descuidem dels tatoos cutres tampoc...a Tarragona també estem mig igual, menys mal que es concentren a Salou, i no al bell mig de la rambla...
En el fons però, fan ambient "vacances a la urbe". A mi m'encanten els de les xancletes amb mitjons sport fins a mig genoll, son tan entranyables XDD
Òstia que pesimistes que estem Puji!!! Rotllo Mad Max no ??
Aiiixxxxx Puji, fas por, però com se t'envà l'olla d'aquesta manera????, serà que si, que se t'envà per que es dilluns ;-)
Bona setmana macu!!!!!!!!
Que apocalíptic! Si aquí et sembla que som massa, imagina't com se senten els xinesos, els indis i els japonesos.
Clint, si torno a veure Mad-Max surto amb el mall al carrer.
Charlie, no caldrà. L'absència de jalar o algun depredador enorme o minúscul farà aquesta feina.
Dani, la guerra és pau, la llibertat és esclavatge, la ignorància és força.
Oriol, ja saps que no hi estic massa a favor, però molaria que féssis un post explicant la idea. Fa un xeringueta d'esterilització?
Metamorfosi, tens molta raó, però potser per això serem els que pitjor ho passarem
Tarambana, la Xica (benvinguda a la cullerada), Bachi i Candela, el que a mi em molesta d'aquests guiris és que venen aquí a fer el que mai s'atrevirien a fer a ca seva, i quan tu vas allà ni se t'acudeixi dir una paraula més alta que una altra. Per sort a mi no m'agrada el turisme de ciutat.
Gerard, sóc un optimista del dia a dia i un realista del llarg termini, és a dir, passa-t'ho bé, sigues positiu i viu avui, que demà no saps què passarà.
Tu mateixa, tell me why I don't like Mondays...
Àirum, aquests que dius fa anys que hi estan acostumats, a nosaltres ens vindrà de nou.
No fa gaire jugàvem amb l'Edu a fer de 'Nostradamus' de pa sucat amb oli a partir d'aquesta notícia: el govern xinès està cagat pq aquest és l'any del 'porc daurat', una efemèride que els xinitos només celebren cada 600 anys i que és sinònim de màxima prosperitat. La cosa està que pateixen pq si són mil quini milions de xinos, imagina't si la majoria es posen a parir en aquesta 'temporada'. No és difícil preveure el que pot passar si de 1.500 passen a 2.000 milions i PICU -o més-. Guerres, per espai, recursos, influències... tens tota la raó. D'espècie animal estem passant a plaga. Bon dia (jejeje, toma cinisme!)
Publica un comentari a l'entrada