Això ja és massa

Això no és futbol. Això no són persones. El futbol és passió, és competició, és patiment, és emoció, és devoció, però en el fons no és més que un entreteniment, i això no es pot perdre mai de vista. Hi ha individus (perquè no m'atreveixo a dir-los persones) que no ho han perdut de vista, és que no ho han vist mai. Quan un va al futbol pot cridar, pot vibrar, pot pintar-se la cara com si anés a la guerra, pot entonar càntics sorneguers cap al rival, pot cagar-se en la mare que va parir l'àrbitre i mil coses més. Però mai es pot confondre l'enfrontament esportiu amb enfrontament bèl·lic, i quan dimecres, a un imbècil se li va acudir que podia llençar una ampolla al cap de l'entrenador de l'equip visitant, Juande Ramos va perdre el sentit, igual que el futbol. A més, l'únic que va aconseguir aquest energumen és fer desapareixer la raó per la que una multitud era allà: veure un partit de futbol, ja que el partit es va suspendre.

Ahir, un cop recuperat, Juande va dir les paraules més sàvies que s'han pronunciat desde que van succeir els fets. Va culpar-se a ell mateix, però sobretot va culpar les directives de Betis i Sevilla, que, lluny de donar exemple als aficionats, es van passar tota la setmana fent-se retrets, i dedicant-se uns als altres criaturades sense sentit.

La gent normal, ja ho sabem que el futbol només és futbol, però aquests microcèfals capaços de fer mal a algú per qualsevol tonteria necessiten que les cares visibles de l'esport els donin exemple i no excitin els ànims com si fossin canalla al pati de l'escola.

Per un futbol pacífic i positiu, aquest matí foto cop de mall als violents, i un enoooooorme cop de mall als directius del Betis i el Sevilla.