Ahir vaig fer la quarta i última sessió d'un curs de tast de vins. He après un munt de coses sobre varietats de raïm, denominacions d'origen, tècniques de vinificació, aromes, colors, etc.
El més complicat és identificar els aromes. Mentre que trobar olors a fusta o a torrat en els vins envellits és força fàcil, em costa molt trobar els olors de mandarina, pinya, fruits vermells o fruita blanca. Suposo que és qüestió de pràctica, però tampoc em preocupa massa perquè no penso guanyar-m'hi la vida. De totes maneres, tan malament no ho dec fer, perquè ahir, per acabar el curs vam fer una mena de concurs. Es tractava de saber les varietats de raïm amb què estaven elaborats els quatre vins que vam tastar, i, en un atac de potra sense precedents, les vaig encertar totes quatre. El premi: la meva cara de color cirera picota amb tons rubí i una ampolla de Pedro Ximenes.
Però el millor del curs han estat els indicis que ens han donat per no fer el ridícul quan parlem de vi, i al mateix temps, identificar als fantasmes que farden de sumillers i no en tenen ni puta idea. Si mai algú us diu, amb cara d'interessant: "és un vi afruitat i rodó", comenceu a buscar les cadenes.
11 comentaris:
Mai hauria dit d'un vi que és afruitat i rodó, perquè ni això sé dels vins!!!... jajaja
Reconec que sóc un zero a l'esquerra en aquest tema.
Ara ja sabem a qui hem de demanar consell per quedar bé!
Un glopet a la teva salut i un munt de petons afruitats!
L'altre dia em vaig enterar d'on venia l'expressió 'Que no te la den con queso', que té a veure amb els vins dolents i oferir-te una tapeta de formatge pq mati el gust i et sembli un vi fantàstic.
¿rodó? jo no en sé res de vins... però rodó???
Salut!!!!!!!!!!!!
Ei! tu riu però com hagis caigut a la xarxa del vi estas mort! és un vici anar tastant i veient quins son els que t'agraden més.
Ensumar un bon vi, en una bona copa (imprescindible) és un plaer!
i veure com va obrint-se i com va deixant anar tot el seu potencial...i llavors tastar-lo
Ara obriria una ampolla!
un donsimó afruitat i rodó!!
jaja!! bon cap de setmana
en el fons sóc poeta...
o sia, que el proper sopar de rodris ens pujarà el preu per capita, no?
Ei, Puji, m'encanta aquest post teu d'avui. És afruitat i rodó, amb tocs de regalèsia i clau :-))
No, de debò, m'agrada. La de gilis que deus haver conegut, però tu, com sempre, en el teu lloc.
uisss... doncs a mi no em pregunteu de vins si veniu al joseluis, k no en tinc ni puta idea... més enllà de denominacions d'origen i color.. :P
això si, el verdejo de rueda, un gran vi blanc per pillar taja consistent en poc temps...
Metamorfosi i Candela, doncs sí, un vi pot ser rodó, vès quina cosa! Salut també a vosaltres.
Gerard, aquesta també ens la van explicar, és curiós, oi?
Clint, els canvis d'aroma que va fent el vi mentre el vas olorant són espectaculars. Vinga aquesta ampolla!
Ritus (superpoeta), vino de mesa de Ejpaña.
Oriol, ja pots anar fent guardiola.
Cruella, gràcies guapa, una copeta a la teva salut!
Grass, el verdejo de Rueda ha estat un dels grans descobriments en aquest curs. És brutal. Un sopar d'estiu a una terrasseta sota les estrelles amb Verdejo fresquet ha de ser tremendo.
Nois! que ja som de cap de setmana!
Jo no hi entenc de vins sobretot perquè només amb l'olor acabo borratxo perduda! Per tant, m'en mantinc a distància! :)
Mmmmm m´encanta el vi , pero cuidado que es molt facil anar pujant de preu d´ampollas i despres molt dificil tornar enrera!!!
Publica un comentari a l'entrada