Que ja no ens podem fiar de "Correos" no és una novetat. A mi fa més d'un any que m'arriben cartes amb retard, o algunes no arriben mai, i que el carter només passa per casa meva dos cops per setmana. És el que tenen les privatitzacions mal fetes. Tot i això, jo, en la meva eterna candidesa, vaig pensar que enviar una carta certificada encara oferia aguna garantia, però es veu que no és així.
Fa quinze dies vaig comprar un xec regal d'una botiga infantil a uns familiars que acaben de tenir un nen. La suma del xec era considerable. Com que viuen lluny i no els podiem anar a visitar, vaig decidir enviar-lo per correu certificat. Una setmana després, la carta no havia arribat al seu destí, i em vaig començar a preocupar. Però fa uns dies em vaig preocupar de debò. La carta encara no havia arribat, però a mi sí que em va arribar l'acusament de rebuda. El més divertit de tot és que l'acusament de rebuda no acusava cap rebuda, perquè ningú (ni el destinatari, ni el carter, ni l'oficina receptora) no l'havia signat.
O sigui que ara tinc un document que diu que la meva carta no ha estat mai entregada i que hi ha un xec de molts calés perdut en la immensitat de l'univers.
La meva ingenuïtat me l'ha tornat a jugar. És que no n'aprendré mai. Qualsevol dia d'aquests agafaré un tren de Renfe i pensaré arribar a l'hora.
14 comentaris:
Quina putada! no et tocarà fer cues per trobar-ho això!
Bona aquesta d'agafar la Renfe per arribar a l'hora!
Jo fa temps que no envio cartes... però recordo quan he hagut de visitar una oficina de correus aquella extranya sensació de què de cop em traslladava en el temps cap a una època molt i molt endarrerida
Joder quina gran putada, i ara que avisar a la botiga que no entreguin res a ningu si no porta el dni de la parella? Segur que hagues sortit millor anar-hi ni que fos un dia al vespre. T'acompanyo amb el sentiment. :(
L'atre dia vaig sentir que denegaven una oferta de feina a una noia perque havia d'anar a treballar amb la Renfe i l'empresari no estava disposat a contractar a algú que fes tard cada dia.
Bon dia! Si t'ensenyés la pila de reclamacions que tinc posades a correus, em reservo la opinió dels que treballen a l'oficina del meu barri.
Molt bona la foto!
t'acompanyo en el sentiment...ja ho pots donar per perdut.
Ho trobaras el dia que la Renfe vagi a l'hora, telefònica no estafi, el windows no es pengi i Catalunya sigui independent.
Home, una mica ingenú.. pe`ro és clar, quin altre remei tenies, en princiì Correus ofereix un servei per el qual està qualificat...
Quina merda de país en què vivim!
La propera vegada regala dodotis. Potser no sembli un bon regal, pero és força pràctic.
Però els hi hauràs de portar tu mateix!
Putadeta de les grosses... i si les prediccions de rituslee s'acompleixen, tardaràs moltíiiiisim a recuperarlo... xiquet, pren paciència!... o més aviat resignació :(
Que la fuerza te acompañe! ;p
Perque els funcionaris de Correus sempre són tan.. tan... simpàtics?
Fixa-t'hi bé! A l'acusament de rebuda no hi posa res, però si que diu dues coses: Que el carter és un inútil integral i que el servei de correus és un autèntic trunyo.
Gràcies pel vostre suport. Ahir vaig aconseguir que la botiga anul·lés el val i me'n fes un de nou. Menys mal, perquè si l'he de recuperar quan RENFE funcioni potser el nen ja té edat de fer la mili.
Santa innocència pujiana!
Jo per la meva malaltia de coleccionisme discografic soc patidor habitual desde fa anys de correus , m´he pasat molts anys enviant i reben coses de tot el mon i fins que es va inventar el gran paypal fins i tot tenia que enviar dollars en efectiu per carta per lo que el patiment era extrem. Per enviaments nacionals fa temps que m´he pasat a Seur pero per internacionals segueixo patint correos i tinc clar que no hi ha cap solució , son incompetents amb un plantilla vella i desfasada que no te cura per res , una autentica vergonya.
Publica un comentari a l'entrada