No cal que patim

Dissabte al matí era sol a casa, perquè la Di està fent un curs. Vaig aprofitar per fer cosetes a casa i cap al migdia vaig baixar al super que hi ha al girar la cantonada. Més que super és un "colmado" dels d'abans, amb la fruita a fora i estanteries amb els productes col·locats en un desordre relativament ordenat. No hi anem gaire sovint. Normalment comprem una gran superfície, on, si hi vas a una hora que no sigui punta, es compra molt còmodament i hi trobes de tot.

Al que anàvem. Només entrar m'adono que hi ha una caixera nova, que s'acaba de convertir en la protagonista de la meva història, li direm Yessi. La Yessi és rossa (de pote), porta una indumentària estranya, jo la qualificaria de "neopunk" per a que us en feu una idea, amb un mocador estampat de calaveres, i això sí, la bata de la cadena de supermercats al damunt. Sóc incapaç de comptar els piercings que porta a la cara. Té poc més de vint anys i al primer cop d'ull em sembla fins i tot atractiva...fins que obre la boca. A la botiga, comprant o fent el papallona, hi ha dos col·legues de la noia. Un d'ells, sec com un escuradents i amb una jaqueta "bomber" li diu: - "A mi me molaria verte a ti de fiesta, vale?" - I ella li contesta: - "Ya te digo neng, no me conocerías, yo cuando salgo soy mu friki mu friki..." -.

Aquesta conversa em deixa anonadat, però vaig al que m'interessa. Compro el que necessito. Molts iogurts (si no ho sabieu us ho dic ara, consumeixo iogurts compulsivament), mel i un pot de cafè instantani, que se m'ha acabat aquest matí. La meva compra és ràpida i me'n vaig de nou cap a la caixa. Ara hi ha l'altre col·lega. Deu tenir uns vint-i-cinc anys, i porta el cap rapat, excepte una clapa de pèl a tot el que seria la part superior del crani, com si fos una boina. Li direm Richar. Quan la Yessi està atenent a una senyora (li direm senyora Dulores, amb permís d'en Zinc o sense) comença el diàleg que ha motivat aquest post:

Yessi: - Buffff, otra vez las rosquillas estas, que no les funciona el código... Creo que me lo sabia de memoria...a ver....

La Yessi marca un codi al teclat i, efectivament, l'ordinador el reconeix. Tota orgullosa es dirigeix al Richar.

Yessi: - Has visto? Me lo sé de memoria neng. Que fuerte! No me sé ni el número de mi casa y me sé el código. Ej que tengo una memoria mu rara...

Richar: - Claro tía! Tu lo que tienes que hacer es tomar calcio.

Yessi: - Calcio?

Richar: - Si tía, el calcio va superbién pa la cabeza.

Yessi: - Ah! Puej no creas, eh? Que yo cada mañana me tomo mi colacao.

Sra. Dulores: Nena, que me podrias dart otra bolsa?

Yessi: Ui! Sí señora, ahora se la doy.

Richar: Pero pon un puñao ahí, no?

Yessi: No tío! Que no me dejan.

Sra. Dulores: Claro! Porque la gente se las lleva todas, verdat?

Yessi: Anda! Pos no había caído yo que fuera pa eso!

No dono crèdit al que acabo de sentir. Quan em toca a mi, la Yessi passa la meva compra pel lector i em fot tots els iogurts cap per avall (la mare que et va parir). Ràpidament ho col·loco tot en dues bosses, pago i me'n vaig.

Quan torno cap a casa em ve al cap una frase que sempre em diu l'Oriol: "Amb el que ens ve al darrera, no cal que patim per la feina", i penso que té raó.