http://instagram.com/14_puji YouTube

5 de febrer del 2007

No cal que patim



Dissabte al matí era sol a casa, perquè la Di està fent un curs. Vaig aprofitar per fer cosetes a casa i cap al migdia vaig baixar al super que hi ha al girar la cantonada. Més que super és un "colmado" dels d'abans, amb la fruita a fora i estanteries amb els productes col·locats en un desordre relativament ordenat. No hi anem gaire sovint. Normalment comprem una gran superfície, on, si hi vas a una hora que no sigui punta, es compra molt còmodament i hi trobes de tot.

Al que anàvem. Només entrar m'adono que hi ha una caixera nova, que s'acaba de convertir en la protagonista de la meva història, li direm Yessi. La Yessi és rossa (de pote), porta una indumentària estranya, jo la qualificaria de "neopunk" per a que us en feu una idea, amb un mocador estampat de calaveres, i això sí, la bata de la cadena de supermercats al damunt. Sóc incapaç de comptar els piercings que porta a la cara. Té poc més de vint anys i al primer cop d'ull em sembla fins i tot atractiva...fins que obre la boca. A la botiga, comprant o fent el papallona, hi ha dos col·legues de la noia. Un d'ells, sec com un escuradents i amb una jaqueta "bomber" li diu: - "A mi me molaria verte a ti de fiesta, vale?" - I ella li contesta: - "Ya te digo neng, no me conocerías, yo cuando salgo soy mu friki mu friki..." -.

Aquesta conversa em deixa anonadat, però vaig al que m'interessa. Compro el que necessito. Molts iogurts (si no ho sabieu us ho dic ara, consumeixo iogurts compulsivament), mel i un pot de cafè instantani, que se m'ha acabat aquest matí. La meva compra és ràpida i me'n vaig de nou cap a la caixa. Ara hi ha l'altre col·lega. Deu tenir uns vint-i-cinc anys, i porta el cap rapat, excepte una clapa de pèl a tot el que seria la part superior del crani, com si fos una boina. Li direm Richar. Quan la Yessi està atenent a una senyora (li direm senyora Dulores, amb permís d'en Zinc o sense) comença el diàleg que ha motivat aquest post:

Yessi: - Buffff, otra vez las rosquillas estas, que no les funciona el código... Creo que me lo sabia de memoria...a ver....

La Yessi marca un codi al teclat i, efectivament, l'ordinador el reconeix. Tota orgullosa es dirigeix al Richar.

Yessi: - Has visto? Me lo sé de memoria neng. Que fuerte! No me sé ni el número de mi casa y me sé el código. Ej que tengo una memoria mu rara...

Richar: - Claro tía! Tu lo que tienes que hacer es tomar calcio.

Yessi: - Calcio?

Richar: - Si tía, el calcio va superbién pa la cabeza.

Yessi: - Ah! Puej no creas, eh? Que yo cada mañana me tomo mi colacao.

Sra. Dulores: Nena, que me podrias dart otra bolsa?

Yessi: Ui! Sí señora, ahora se la doy.

Richar: Pero pon un puñao ahí, no?

Yessi: No tío! Que no me dejan.

Sra. Dulores: Claro! Porque la gente se las lleva todas, verdat?

Yessi: Anda! Pos no había caído yo que fuera pa eso!

No dono crèdit al que acabo de sentir. Quan em toca a mi, la Yessi passa la meva compra pel lector i em fot tots els iogurts cap per avall (la mare que et va parir). Ràpidament ho col·loco tot en dues bosses, pago i me'n vaig.

Quan torno cap a casa em ve al cap una frase que sempre em diu l'Oriol: "Amb el que ens ve al darrera, no cal que patim per la feina", i penso que té raó.

15 comentaris:

Candela ha dit...

jajaj que bo que bo...com he rigut amb la senyora Doulores!

Dani R. ha dit...

Feina no ens faltarà, però qui pagarà les nostres pensions?

Clint ha dit...

Això et passa per comprar cafè instantàni! jejejeje
El que no m'ha quedat clar és si ensenyava el tanga o no?

Per cert, molt bona la frase de l' Oriol, si senyor!

David ha dit...

Entre aquestes frases i tu agafant bosses de plàstic encara... no sé pas on anirem a parar.
T'imaginava amb el cistellet... Com la caputxeta!

Charlie ha dit...

jausjasuajsuasjuasjs
(ahir vas comprar cafè i avui te l'has acabat????)

Txell ha dit...

Ufff noi, quin nivell!!!!

Anònim ha dit...

Et mereixes aquesta yessi per no fer-te cafè del de debò! ;-)

Per cert, la foto del "colmado" és del Colmado Colon, a Palma. Ja ho sabies, oi?

Gerard Agudo ha dit...

La Yessi, en Richard, en Joshua, etc. no sé com s'ho fan però tenen el cotxe tunejat que val una pasta, es gasten els calés en drogues, cubates i cadenes/sellos,etc. Ells no van apurats a final de més. Suposo que portar treballant des dels 14/16 és el que té.

Oriol ha dit...

jajajajajajajaja.
Només faig que pensar quin colmadu és.
Segur, segur, que estavas a la cua i ja anaves pensant "..al blog aneu tots agafadets de la ma.."

Itf ha dit...

Excelent artícle!! He rigut molt quan la Yessi ha girat els iogurts! Per cert, a mi que també m'agraden molt els iogurs, estic interessat en que un expert com tú em digui quins són els millors; el daníssimo y el griego són els meus preferits.

Puji ha dit...

Candela, la senyora Dulores ja és un clàssic de la blogosfera

Dani, tranquil, que treballar treballaran, però no demanis peres a l'om.

Clint, no sé si ensenyava el tanga perquè la bata li tapava, però posaria la mà al foc que sí.

David, el cistell...per anar a buscar bolets (sense llet)

Charlie, potser és per això que estic tot nerviós

Txell, aquesta no ven finestres però poc li falta

Crue, la son al matí fa estralls. I tant que ho sabia, i tant, i tant, eeemmmmbrrrrrr....

Gerard, i xupant del bote dels pares.

Oriol, vaig anar cap a casa repetint la conversa dins el meu cap per no oblidar-la. Perles com aquesta no les trobes cada dia.

Itf, la molt guarra me'ls va fotre cap per avall un darrera l'altre. Els meus prefes són els grecs i els danone de vidre, però com en menjo molts he de vigilar i normalment me'ls menjo amb la grassa mutilada. En aquest camp m'agraden els vitalinea cremosos amb trossets de fruita, especialment els de préssec.

Dessmond ha dit...

Jo d'aquestes Yessis en faria pasta de croquetes per l'engreix dels vedells.
Possiblement no hi hauria por per enganxar novament les vaques boges. Serian més ruques, però res semblant a allò tant kafkià de les vaques boges. I les Yessis d'aquest món tindrian el seu lloc i la nostra admiració. O no?

Mikel ha dit...

Mira . un altre Yessi...com la meva parella d´squash jejeje

Anònim ha dit...

Killes....

Per què maí hi ha catalanes als supers? XD

Anònim ha dit...

Senyor Puji, és un plaer veure la senyora Dulores al vostre bloc!!! De part seva, que per molts anys ens puguem anar llegint i comentant, en vida de tots si Déu vol.