Estrès i torticoli

Ahir a la tarda tenia pensat quedar-me a casa veient la final de la Copa del rei de bàsquet, però l'A va venir a dinar a casa i al marxar em va proposar d'anar a un bar a veure el futbol. I jo que li dic: no mira, que prefereixo quedar-me a veure el bàsquet. Ah! però pots venir! Al bar que anem hi ha dos teles, i segur que posen el bàsquet a una. Com que tenia ganes de sortir una mica de casa, vaig decidir fer-li cas.

Al bar en qüestió ja ens esperaven en R, en D i la T. Estaven asseguts ben a prop d'una tele enooooorme on ja es veien imatges del Camp Nou. A l'altre extrem del bar, enganxada al sostre hi havia una tele petiiiiiiiiiita on es veia la roda d'escalfament del Barça de bàsquet.

Em vaig asseure de manera lateral per poder veure les dues teles. Però ja us he dit més d'un cop que hi veig menys que un gat de guix, i el bàsquet més que veure'l l'intuia. Sort que en R té millor vista que jo i m'anava informant del marcador.

Així que em vaig passar dues hores girant el cap d'una banda a l'altra segons l'interès del joc, amb alguna crisi d'estrès quan estava interessant a les dues bandes. De fet, em vaig perdre el segon gol.

Aquest matí quan m'he llevat tenia un dolor intens a les cervicals, no sé si de girar el cap, si de l'estrès o de les cerveses que em vaig cascar en l'impàs. Almenys va valer la pena. Victòria a les dues bandes, i a una, un títol després de tres anys de sequera. A més vaig gaudir d'una bona companyia després de gairebé no sortir de casa en tot el cap de setmana.

Apa nanos! Bon dilluns... i Força Barça!