Tu eres muy mala

De petit sempre m'havia preguntat d'on sortien els dolents de les novel·les i les pel·lícules. Qui podia insipirar en els autors tanta maldat. Jo no coneixia ningú amb aquests ànims de malfactor, ningú que gaudís causant dolor a l'altra gent. De més grandet, vaig veure que sí, que hi havia gent dolenta, o sobretot, gent que feia mal sense veure-ho o sense voler-ho veure, i amb el temps, vaig començar a ser conscient que fins i tot jo podia ser dolent. Però noi! D'aquí a trobar algú com els dolents de pel·lícula... hi havia un tros. Però hi són. Hi ha gent tant o més carregada de maldat que els personatges de ficció. He conegut gent d'aquest tipus, i cada dia, les notícies, en van farcides. Ja hi comencem a estar avesats, però jo, ingenu com sempre, no m'hi acabo d'acostumar.

Una notícia d'aquesta setmana m'ha tornat a fer sorprendre de com en pot ser la gent de malvada. Una dona romanesa, que vivia a Badalona, va ser detinguda perquè havia anat al seu país a reclutar minusvàlids. Els prometia l'oro i el moro, que si feina, que si casa, etc. I un cop aquí els va utilitzar per crear una "empresa" de mendicitat organitzada. A base de mentides, aquesta paia incitava un canvi de 360 graus en la vida de persones humanes en situació de debilitat per treure profit, precisament, d'aquesta debilitat.

Es pot ser més mesquí? Segurament que sí, però jo, seguiré sent un passarell i em seguiré sorprenent i se'm posaran els pèls de punta cada cop que senti notícies d'aquesta maldat.