El meme cotxinot

L'Alepsi i la Candela s'han inventat un meme marrano que ja fa dies que escalfa la blogosfera, la pròpia Candela l'explicava així:

L'Alepsi em va proposar que iniciés un memé de fantasies sexuals amb blocaires. La idea és aquesta: la persona amb qui m'ho faci a la meva fantasia ha de penjar al seu bloc una altra fantasia amb un altre blocaire. Jo crec que la idea és fantasiosament excitant i com veig que tots anem una mica calentets últimament segur que surten uns relats eròtics genials i ves a saber si alguns els portem a la realitat... Jo crec que hi ha alguns blocs on és més complicat que el blocaire es decideixi a fer-ho i per això involucraré a tres persones que segur que faran el meme... Així per un cantó o un altre això s'anirà extenent....Recordeu benvolguts...són fantasies, només és ficció. Que vagi de gust...

Només veure'l vaig pensar que m'havia d'anar preparant, que tard o d'hora m'arribaria. Però sincerament, no m'esperava que m'arribés tan ràpid. Al dia següent l'Anna Tarambana ja me l'havia passat, i aquí el teniu...Recordeu benvolguts...són fantasies, només és ficció. Que vagi de gust...

El vermut







És diumenge al matí. Fa estona que faig el ronso al llit, però fa uns minuts que el sol entra per la finestra amb l'angle just per deixar-me cec, i decideixo que ja n'hi ha prou. M'alço del llit amb una trempera matinera d'aquelles que no baixen ni a cops de mall. Encara en boles i amb la cigala ben dreta agafo el telèfon i marco. 972 i sis números més. Em respon una veu rogallosa, de ressaca.

- "Digui" -.
- "Ei Oriol! Que sóc en Puji" -.
- "Què passa tet! Què dius?" -.
- "Res, que m'acabo de llevar i no tinc res a fotre. Fem un vermut, o què?" -.

Conec molt bé els efectes de la paraula vermut en el cervell de l'Oriol, i no es fan esperar:

- "He sentit la paraula vermut? Això està fet! Com quedem?" -.
- "Podriem anar a l'Espinaler de Vilassar, que està a mig camí de tots dos" -.
- "Home cabronàs! A mig camí a mig camí no, eh? Val, anem-hi, però al nou, que al de la carretera et menges el CO2 de tots els cotxes" -.
- "Vinga doncs. Ens veiem allà d'aquí una hora i mitja" -.

Al mirar avall per penjar el telèfon m'adono que encara estic mirant les dotze. Carinyosament em dirigeixo al meu mebre: - "Què? No penses baixar tu, avui?" -. Però es veu que no, que no vol baixar.

Encara mig sonàmbul em preparo un cafè amb llet instantani que té un efecte balsàmic sobre el meu cervell castigat pel Bacardí amb cola de la nit anterior. Em fico a la dutxa, i en aixecar la cama per passar dins la banyera alguna cosa m'estorba. La trempera segueix allà. Collons, això ja comença a semblar la magnitud de la tragèdia. Així que l'aigua tèbia es comença a escolar pel meu cos, la trempera inert i insensible es converteix en excitació. Em poso calent de notar-me-la tan dura i em començo a fer una palla, i penso; una foto a la dutxa feta ara sí que li agradaria a la Tarambana. Ràpidament m'arriba un orgasme llarg i plàcid, que rellisca pel meu pit acompanyat amb aigua i sabó i se'n va pel forat del desaigüe, junt amb la meva eterna erecció.

Em poso la roba més còmoda que trobo a l'armari (que fa goig tot ell acabat d'endreçar), em pentino ràpidament i surto de casa. El sol em torna a encegar mentre vaig en cotxe per l'autopista cap a Vilassar. Quan arribo a l'Espinaler veig l'Oriol sortint del cotxe. Aparco i surto.

- "Què passa perico?" -.
- "Ei culerot! Fas cara de relaxat! Que has fotut un cacauet aquesta nit o què?" -.

Somric. No li dic que me l'acabo de pelar. Ens asseiem a una taula i demanem dos vermuts negres amb sifò, unes navalletes i uns berberetxos. Mentre ens ho porten parlem del de sempre. Futbol, ties i farres. Què hi farem. Els tios som així.

De sobte ens crida l'atenció una veu que parla amb el cambrer a la taula del costat: - "Al·lot! Pots netejar sa taula per favor? Que hi ha més merda que a s'escala d'un galliner, collons!" -. És una noia i està sola. Ens la mirem sense dissimular. Què hi farem. Els tios som així. Està força bona, i ens recreem en el repàs que li fem de dalt a baix. Porta una jaqueta estranya. De pell blanca amb topos negres. Sembla ben bé que hagi espelleringat quatre dàlmates per fer-se-la. El cambrer, obedient i resignat, neteja la taula. Així que s'allunya, la noia s'arrenca amb un atac de tos tremendo. L'Oriol i jo ens mirem, em somriu i deixa anar: - "Collons! A aquesta sí que li aniria bé mitja ampolla de Bisolvon Compositum!" -. Riem, però de cop ens adonem de tot. Som a Vilassar. Una jaqueta cruelitzada. Xarra mallorquí. Té tos... La mirem de dalt a baix amb cara d'astorats. Ens descobreix i ens etziba: - "I vosaltres dos què cony mireu?"-. Els dos a l'hora deixem anar un: - "Cruella!??". Ara la sorpresa és ella. Sembla una criatura enxampada en plena trapelleria. Amb els ulls esbatanats ens observa, però comença a lligar caps. La boca oberta de la sorpresa es transforma ràpidament en un somriure, i després en una rialla sonora. - "Sou l'Oriol i en Puji! Ja ja!" -.

Ens fem petons i s'asseu a la nostra taula, just quan el cambrer esbroncat ens porta la comanda. Ella també havia demanat vermut negre, berberetxos i unes patates. Ens mirem, i decidim que està clar que compartirem el nostre vermut de diumege al migdia.

La conversa s'anima. Parlem d'aquell blocaire i d'aquell altre, i d'aquella que és marranota marranota, i demanem una altra ronda de vermut. I el sabor intens de vi i herbes ens encén l'esperit, i les mirades dolces i inquisitives de la Cruella m'estan posant a mil, i avergonyit, descobreixo una erecció incipient, i interiorment li dic a la meva cigala: - "Collons, avui tens ganes de gresca, eh?" -. I acabem la segona ronda, i com que tenim una sintonia tan agradable i estem tan a gust, cap dels tres té ganes de marxar. I els tres ens quedem callats, fins que la Cruella diu: - "Ei, que com que s'acosta carnestoltes, ma mare m'ha portat de Mallorca una ensaïmada de tallades. Que la voleu tastar?" -.

L'Oriol i jo ens mirem. No diem res però els dos sabem el que pensem: -"Una altra cosa volem tastar" -. I diem que sí, que vale, i la Cruella ens porta ca seva. Aparquem els tres cotxes i caminem un tros. Em quedo una mica enrera mentre l'Oriol xerra animadament amb ella. Li miro el cul. És espectacular. Té un cul d'aquells rodons, ben posats, tibants. Sí, sí, d'aquells que sembla que maldin per sortir dels texans que l'omprimeixen. Em sorprenc adonant-me que estic més calent que una estufa. Em sembla que l'ensaïmada l'haurem de deixar per un altre dia.


Entrem a la porteria d'un edifici alt. La Cruella ens guia dins l'ascensor i marca el 8. Serà un viatge llarg. Sense pensar-s'ho, la Cruella se'm penja del coll i em regala un morreig d'aquells de pel·lícula. Llarg, humit, calent. Fa ballar la llengua juganera a la meva boca. Estic fora d'òrbita, abduït pel tacte vellutat de la llengua cruel, però en un moment de lucidesa recordo l'Oriol. Cony! Que és allà amb nosaltres. Entreobro un ull, i veig que una mà de la Cruella li està fregant l'entrecuix, on s'intueix un abultament que abans no hi era. El sotrac de l'ascensor ens espanta. Obrim les portes i entrem al pis. És un pis ampli i lluminós. Al fons hi ha un balcó des d'on es veu el mar. Les sortides de sol deuen ser memorables. En un racó hi ha una bicicleta estàtica, i en una estanteria una ampolla mig buida de Bisolvon. L'Oriol s'acosta a un aparell de CD i el posa en marxa.





Veig tot això en una llambregada ràpida, perquè abans que pugui reaccionar ja m'ha descordat els pantalons, i m'acaricia tendrament el membre, que està encara més dur que al matí. Lentament, s'ajup i se'l posa a la boca. El tacte vellutat ara em fa delicies al gland. Em llepa de dalt a baix. La meva polla goteja saliva i ella se la segueix empassant una vegada i una altra.



L'Oriol no perd el temps. Calent com està del massatge ascensoril, li baixa els texans a la Cruella, i apareix un tanga blanc amb taques negres, igual igual que la jaqueta. Li aparta la tira i el seu rostre s'il·lumina davant la visió d'aquell tall profund i humit. Sense més preàmbuls li endinya la seva cigala perica ben bé fins els ous, i comença a entrar i sortir. La Cruella no para. Em segueix xupant la polla com si li anés la vida.



En un moment, sense dir-nos res, ens mirem tots tres i canviem de postura. La cruella s'estira sobre la taula del menjador amb les cames obertes. M'hi acosto, i li fico molt lentament. Sense arribar al fons torno a sortir, i així repetides vegades. Li amasso els pits blancs i plens. Els oprimeixo amb tota la mà, deixant que els mugrons tibants sobresurtin entre els meus dits, i els massego tendrament. Allunyo una de les mans de les mamelles, i amb el dit gros li frego el clítoris. Li agrada. La seva respiració s'accelera, però respira pel nas, perquè té la boca ocupada fent-li a l'Oriol la fel·lació de la seva vida. Ja no pot aguantar més la meva penetració incompleta, i amb els peus m'empeny el cul per a que entri fins al fons. Jo m'hi resisteixo i li segueixo ficant només la punta, i quan ja sembla que s'ha rendit, l'embesteixo amb força, clavant-li repetidament com si es tractés de l'espasa del rei Artús. Tot el seu cos es torna boig. La gana de la seva boca, que està a punt de trencar-li el nino a l'Oriol, no és res comparada amb la gana del seu cony, que, amb un moviment harmònic no gens simple, fa desaparèixer el meu cimbrell per fer-lo apareixer de nou, com si es tractés d'un truc de màgia. La trec tota sencera i la substitueixo pels meus dits que juguen a la seva cova xopa. I amb els dits mullats i relliscosos busco un forat més estret. Una vegada i una altra vaig a buscar suc de Cruella per lubricar-li el cul.



Quan ja m'hi han entrat tres dits sense problemes la faig aixecar de la taula, m'assec al sofà i la faig seure a ella damunt la meva virilitat, dura com mai. S'asseu, d'esquena a mi i li penetro un anus apretat però ben lubricat per la meva feina anterior. La nova postura deixa el seu cony obert ben a la vista de l'Oriol, que no s'ho pensa dues vegades i l'embesteix des del davant. Ens movem amb la precisió d'un motor de dos temps. Primer entra un, i quan surt una mica, el substitueix l'altre. Quan portem pocs minuts amb aquest joc, tots tres tremolem. Estem ben a punt. Un gemec intens de la Cruella és el tret de sortida d'un festival de plaer. Tots tres a l'hora ens deixem anar, i entre crits i respiracions profundes l'Oriol i jo descarreguem tot el nostre suc dins d'ella, que en notar l'escalfor de les lleterades en tots els seus forats assoleix un nou orgasme, que li contrau tot el cos i ens exprimeix fins l'última gota.


Quedem rendits damunt el sofà, i riem. Això sí que ha estat una bona trobada blocaire!

- "Què Cruella? On és aquesta ensaïmada?" -.
- "Quina ensaïmada, ximples? Va espavileu! Que en D és a punt d'arribar i encara tindrem sidral" -.

Ens vestim de pressa, li fem un últim petó cada un i marxem de pressa amb un: - "Ens llegim demà" -.

Un cop a baix, l'Oriol i jo no ens diem res, però riem, i també sense dir-nos res ens n'anem a fer una bona fideuà al port de Mataró, que aquest vermut ens ha ben obert la gana.