Avui fa trenta anys de la presentació en públic de
Police. Aquesta banda, desde la senzillesa que ofereix la combinació bateria, baix i una sola guitarra, ens han ofert algunes de les composicions més memorables de la història del
pop-rock, i aquesta és la meva preferida.
Aneu amb compte, que ja sabeu que
tot torna...sembla que ells també.
Per molts anys Police!
13 comentaris:
Ai, Jordiiiii, quina gran cançó!
ÉS una gran noticia que tornin a tocar junts. Una gran oportunitat de veure el meu bateria preferit en acció ... que gran Stewart Copeland.
PS.: Cop de Mall a la paraula de verificació
Cop de mall, pels impostos trimestrals!
Em fa ràbia a vegades, no haver sortit de la cançó catalana...
Un bon moment per recuperar els dos primers discos de Police i fixar-se a la feina del Coppeland. Un mestre.
Què dir de Steve Copeland, quin gran charlie hi-hat!
Una mica de música per calmar les bèsties eh!
police guais.
Tu ho has dit, la feina que es pot fer amb tres instruments. I el suc que en treuen. És un bon moment per recuperar els primes discs.
Cop de mall a l'Andy Summers, que per mi no hi pintava res amb aquests dos cracks.
(del Copeland no diré res perquè ja ho heu dit tot :P)
Eps per els curiosos que vulguin veure com és la meva terrassa, tots a can Vilapou que dilluns va penjar la foto de la meva escaleta... Quina il.lu m'ha fet...
Després de la vostra insistència he tret la paraula de verificació.
Però com em tornin a aparèixer comentaris spam us foto cop de mall a tots! Vale?
Això és un missatge spam.
Algú s'ha fixat en els mitjons que porta el tal Copeland? Sembla el Rudy Fernández...
També és la meva preferida Puji!!!
Publica un comentari a l'entrada