La Txell m'ha passat el meme de l'123. Aquest meme consisteix en agafar el llibre que tens més a mà, anar a la pàgina 123, buscar la cinquena frase i transcriure-la.
Aquest matí, abans de sortir de casa, he fotut la mà sense mirar a l'estanteria de l'estudi i he agafat un llibre. M'ha sortit En el camino, de Jack Kerouac, en una edició del Círculo de Lectores del 1986, traduïda al castellà per Martín Lendínez, amb 382 pàgines. La cinquena frase de la pàgina 123 diu així:
"Cogí el pitillo envuelto en papel marrón y volví junto a Terry, y nos fuimos a la habitación del hotel dispuestos a ponernos altos. No sucedió nada. Era tabaco Bull Durham"
Després de tenir-la a casa durant més de quinze anys, vaig llegir aquesta novel·la l'estiu passat, durant el viatge a Estats Units, aprofitant que la novel·la tracta justament d'això, de viatges en cotxe i en autoestop pels USA. És una novel·la espessa, escrita compulsivament, tal com surt de la ment de Kerouac, sovint mentre estava "alto" (high) com diu la frase que he transcrit, és a dir col·locat de maria. Costa de llegir, però val la pena, perquè reflexa l'estat d'ànim dels joves desesperançats que als anys seixanta vagaven pels Estats Units amb l'únic objectiu de passar-ho bé i tenir noves experiències.
Com que gran part de la història va ser escrita i succeeix a San Francisco, us poso una foto de la badia d'aquesta ciutat, amb Alcatraz al fons.
Traspasso el meme, a l'Edu i a en Kannudao, així tindran una excusa per escriure, que fa uns dies que ens tenen abandonats.
Apa! Bon cap de setmana a tothom!
Aquest matí, abans de sortir de casa, he fotut la mà sense mirar a l'estanteria de l'estudi i he agafat un llibre. M'ha sortit En el camino, de Jack Kerouac, en una edició del Círculo de Lectores del 1986, traduïda al castellà per Martín Lendínez, amb 382 pàgines. La cinquena frase de la pàgina 123 diu així:
"Cogí el pitillo envuelto en papel marrón y volví junto a Terry, y nos fuimos a la habitación del hotel dispuestos a ponernos altos. No sucedió nada. Era tabaco Bull Durham"
Després de tenir-la a casa durant més de quinze anys, vaig llegir aquesta novel·la l'estiu passat, durant el viatge a Estats Units, aprofitant que la novel·la tracta justament d'això, de viatges en cotxe i en autoestop pels USA. És una novel·la espessa, escrita compulsivament, tal com surt de la ment de Kerouac, sovint mentre estava "alto" (high) com diu la frase que he transcrit, és a dir col·locat de maria. Costa de llegir, però val la pena, perquè reflexa l'estat d'ànim dels joves desesperançats que als anys seixanta vagaven pels Estats Units amb l'únic objectiu de passar-ho bé i tenir noves experiències.
Com que gran part de la història va ser escrita i succeeix a San Francisco, us poso una foto de la badia d'aquesta ciutat, amb Alcatraz al fons.
Traspasso el meme, a l'Edu i a en Kannudao, així tindran una excusa per escriure, que fa uns dies que ens tenen abandonats.
Apa! Bon cap de setmana a tothom!
6 comentaris:
Hola Puji, m'encanta la foto, i el vaixell també.
Soc la jacky, ja t'he vist amb la foto de l'Ori...
Quan costa llegir, vols dir que és una mica plom, no?????
Millor el deixarem per més endavant.
Bon cap de setmanaaaaaaaaaaaaaaa
Puji, bona tria. A vegades, les casualitats obren miracles.
Petontes i feliç cap de 7mana.
Jacky, què et passa amb els blocs del Puji i del Xarlie?
Uffff quin espant! per un moment pensava que era el camino de escrivà de balaguer...
Ei, ho heu vist que ja puc escriure! crisi superada.
doncs jo encara no puc publicar en laguns blogs....quina merda...
Mikel
Publica un comentari a l'entrada