14 de desembre de 2006

Nadals i nadales

Quan s'aproximen les entranyables dates de Nadal, sempre es reobre l'etern debat. Hi ha qui espera el Nadal tot l'any, hi ha qui només desitja que passi de llarg, i hi ha qui ni fu ni fa.

A mi cada any em passa el mateix. D'entrada me la bufa bastant, de fet m'agobien molt les compres i els centres comercials a vessar de gent, però quan es van apropant els dies assenyalats, una emoció estranya s'apodera de mi i em fa viure en un núvol, és a dir, que al final acabo gaudint les festes com el que més.

No obstant, hi ha una cosa del Nadal que no puc suportar: les nadales. Són per tot arreu. Totes les botigues i carrers de Catalunya estan ambientats amb música enllaunada farcida de picarols i flautes travesseres, cantada per preadolescents de veu taladrant que assassinen els cucs de les orelles. Pasqualet amunt, Rabadà avall, dimoni escuat per aquí, fum fum fum per allà. Per no parlar de les versions de cantants de moda o en clau jazzística o new age, per no parlar de l'infame cor del club súper 3. Ja n'hi ha prou!

De manera paral·lela al desmembrament de pares noels escaladors, proposo un moviment social per reventar els bafles de Catalunya, ja n'hi ha prou d'atemptats als nostres timpans! Als cantadors de nadales....

cop de mall!!!

14 comentaris:

Txelleta ha dit...

Cop de mall!

El dia que pogueu, mireu de passar pel carrer Sant Joaquim (no us dono més pistes, ja ho veureu) Havia pensat que potser amb un dard o amb un punxó acabariem amb ell...

Odio el Nadal, les nadales, els nens preadolescents, la Verge Maria, Sant Josep, en nen Jesús i el vicari d'Olot.

L'Avi ha dit...

I per acabar-ho d'adobar ara s'està posant de moda tenir davant de la botiga un ninot de pare noel gairebé de tamany natural que quan passes per el seu costat es fot a ballar. Ja n'he vist uns quants...
Redeu, redeu, redeu

Dani Rambla ha dit...

Mort als Pares Noels escaladors!

Mep ha dit...

Totalment d'acord, puji, amb l'odi al consumisme nadalenc!
Respecte les nadales, m'incordien més los peses en el río, los caminitos a Belén i els jingles bells (no se si s'escriu així) que els dimonis escuats, francament!

Puji ha dit...

Txell i Dani, primer els nans, després els pares noels i ara les nadales, jo punxo i mallejo el que calgui!

Avi, crec que és el vostre primer comentari a la cullerada, benvingut! és tot un honor. Haurieu d'entrar en un basar xinès, és el paradís del friquisme nadalenc.

mep, tens raó, la dels peses em posa especialment nerviós.

Anònim ha dit...

bufff i jo ara que dic , estic totalment en contra dels pare noels escaladors , tambe m´agobien les nadales , pero les de Clau de jazz em van agradar molt...em sembla que tindré que visitar el psicoanalista

Anònim ha dit...

per cert el d´abans soc jo , en Mikel...

Anònim ha dit...

jbauer

Clint ha dit...

Cop de mall i de falç si fa falta!
Res pitjor que caminar entre la gentada i a més sentir aquesta merda de cançonetes (sovint a més amb un equip "callejeru" de so horrorós!)

Oriol ha dit...

Puji no puc escriure. Collons

Zincpiritione (amb la boca petita) ha dit...

Doncs a mi les nadales m'agraden! :o

(sobretot la Nadala Batiste)

Puji ha dit...

Ni és culpa meva, ni hi puc fer res, però demano perdons nadalencs a tothom que no ha pogut publicar els seus comentaris pel puto blogger dels collons.

Petonets de bona nit.

Cruella ha dit...

Ei, Puji,

Fa dies que jo tampoc no puc escriure. No sé ni si els meus comentaris apareixen. Em sembla que no.

En fi, que si avui hi ha sort, que a mi m'agrada el Nadal. I que Mataró està maca, amb tanta llumeta, i que a la fira de Santa Llúcia he comprat dos pastorets. Et faig ràbia????? ;-)

Anònim ha dit...

Per què t'haig d'explicar qué és un intercanvi?
Perquè cal que cada vegada recordem que en l'intercanvi el benefici no
és només personal, sinó que a més, és benefici col·lectiu?
Perquè?
Perquè oblidem fàcilment que si hi guanya el col·lectiu, també hi
guanyem nosaltres?
Perquè:
SERVIT JO, SERVIT TOTHOM?

Perquè la paraula "comprar" està en cada una de les nostres frases. Està
en cada moviment quotidià de les nostres vides.
La pots veure en els ulls de les persones que et creues pel carrer.
Estàs a la feina per això, per comprar. Vius per comprar.

Però nosaltres n'estem farts. Per això, exercint petits actes de
desobediència quotidiana, estem creant espais reduits, on només hi viu
l'intercanvi, el verb comprar s'ha desmuntant tant que creem un nou
llenguatge sense aquest paraula, creem unes relacions entre la gent que
s'acosta al mercat, de confiança, d'apropament, on saps que si tu hi
guanyes, l'altre també. Els mercats són petits en l'espai i en el temps,
però ens demostren a nosaltres mateixos que en som capaços, que tenim la
capacitat de sobreviure d'aquesta manera, sense comprar. Generant noves
relacions que no són engendrades des del capital, sinó des del col·lectiu.


El diumenge 16 de desembre del 2007, a les 11 del matí, al CSOA La Fibra, creem
un d'aquests espais. On, fins i tot, el dinar serà generat a partir de
múltiples intercanvis, dinaràs una sopa de pedres.


I Tal com diu una pintada que hem llegit pel carrer: FELIZ FALSEDAD!


http://musaik.net