Els primers dies a l'hospital, les estirades de cabells, els galls de ceràmica trencats, els raspalls de cabell rebentats a terra, els salts dalt d'un sofà de vellut vermell fins destrossar-ne les molles, jugar a superman, el quién es quién, els eterns festivals de l'Enriqueta, els inacabables partits de bàsquet femení (haurien de tenir una federació a part), les vacances a l'Escala, a França i a Calella, els marrons dels encàrrecs parentals, les mirades còmplices, les rialles incontingudes, les discussions i els cops de porta, médico de família, els discurssos emocionants amb un vestit vermell espaterrant...i tantes i tantes coses. Avui fa vint-i-quatre anys que no estic sol.
Per molts anys, Gemma!
7 comentaris:
No pillu aquest geroglífic. Pots despejar la incògnita? Tenies 5 anys quan us vau fer el primer petó????
Qllons com creixen!!!
Quan vaig conèixer a la Gemma, jo encara era més alta...
En fi, PER MOLTS ANYSSSSSSSSSSS!
Gemma, no ens hem vist gaires vegades i probablement ni em recordis, però tinc un especial deleït per les Gemmas. Per Molts Anys.
Felicitats, Gemma, des de pocs metres de casa teva!!!
David i Meri
Felicitats Gemma!!
Només 24? Collons! Pot ser que la meva edat avanci més ràpid que la teva?
Felicitats Gemma
Oriol
Qué maco el que has escrit puji!! Arribo tard, com sempre, però felicitats Gemma tot i que no ens coneixem.
Publica un comentari a l'entrada