Por una Guinea mejor

El President de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo ha visitat Espanya envoltat d'una gran polèmica. Molts us preguntareu qui cony és aquest pàjaru i per què tant enrenou, doncs us en faig cinc cèntims.

El 12 d'octubre de 1968 Espanya va concedir la independència a aquest petit país del Golf de Guinea. El ministre franquista Manuel Fraga va fer allà un acte públic per alliberar el país, i va haver de fugir per potes per a que no el pelessin. Des de llavors, Espanya va deixar Guinea de la mà de déu. Allà va assolir el poder un militar de formació espanyola, Francisco Macías Nguema. Macías va ser un dictador cruel i sanguinari, que va massacrar pobles sencers si hi havia sospites d'algun opositor. El seu nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, era el seu cap de les forces armades, tot i que només era tinent. El 3 d'agost de 1979, el tinent Obiang fa un cop d'estat i assoleix el poder, fent afusellar Macías, el seu propi oncle i prometent alliberar el poble de la repressió i la instauració de la democràcia.

La democràcia, per a Obiang consisteix en un sistema parlamentari de quatre o cinc partits. El seu parlament té 100 escons, dels quals 98 són del partit que ell lidera, el PDGE, Partido Democrático de Guinea Ecuatorial. Els altres partits, que conjuntament, només tenen 2 escons, són un paripé i defensen aferrissadament qualsevol decisió del president. Per a que us feu una idea, en les darreres eleccions, hi va haver més vots que persones censades. Obiang té una oposició ferma i organitzada exiliada a Espanya, amb dues organitzacions liderades per Severo Moto i per Plácido Micó respectivament.

La situació guineana s'ha agreujat des de que es van descobrir, davant la costa de Guinea, enormes pous de petroli. Des de llavors, Obiang viu atemoritzat, i la seva paranoia de cops d'estat fa que el poble guineà visqui una opressió militar aferrissada, que no els deixa moure pel territori si no justifiquen on van, per què hi van i quan tornaran. Ningú gosa parlar de política i si algú s'encén i ho fa, els seus familiars i amics de seguida el fan callar. Els diners que provenen del petroli s'inverteixen bàsicament en el benestar d'Obiang i la seva família, la qual domina la majoria de càrrecs de govern, i en la seva protecció i la protecció de recursos estratègics, com el petroli o les telecomunicacions. Mentrestant, els guineans viuen en condicions deplorables, sense accés a la sanitat i amb una educació pública però profundament sectària. La major part de la població viu en les cases tradicionals, de fusta i terra de sorra premsada, amb condicions higièniques nul·les. En els poblats aquesta situació és lamentable, però es fa molt pitjor quan el mateix model es porta a l'aglomeració de les grans ciutats, on la insalubritat augmenta exponencialment.

La última perla sonada d'Obiang va ser el juliol de 2003, quan una falca a la ràdio nacional África 2000, òbviament controlada per Obiang, va anunciar que el President era un déu, en contacte directe amb el totpoderós, i amb la facultat de matar qui vulgui sense donar explicacions ni retre'n comptes a ningú.

El lema del govern guineà és "Por una Guinea mejor". Si mai aneu a Guinea Equatorial i us trobeu algun inconvenient o problema causat per la inoperància o les paranoies governatives, sentireu els guineans murmurar entre dents un irònic "por una Guinea mejor".

Més informació sobre Guinea Equatorial aquí.
La foto és d'una celebració massiva de comunions, amb nens de totes les edats en un petit poblat de Guinea, l'agost de 2004.