http://instagram.com/14_puji YouTube

29 de novembre del 2006

Hasta la victoria siempre!

Fidel Castro fa 80 anys, i ha organitzat una celebració al més pur estil castrista. Gent als carrers amb banderes cubanes i actes grandiloqüents amb milers de convidats. Però aquest cop hi ha una diferència. Castro no hi és. No es troba amb forces per assistir a uns actes tan grans. Aquesta renúncia al protagonisme només té una lectura: Castro està molt malalt, i el règim es fon.

Sempre que parlem de Cuba, els que som d'esquerres tenim l'ànima dividida. Per una banda és l'últim bastió del comunisme utòpic, l'únic estat capaç de plantar cara als Estats Units i al capitalisme durant dècades, l'exemple de la revolució popular èpica, de David contra Goliat. Per una altra banda hi ha el preu car, caríssim, que s'ha hagut de pagar per aquestes causes tan boniques. La misèria, la gana i la manca de llibertats del poble cubà. El motor d'una banda i de l'altra ha estat la majúscula egolatria de Castro, i sembla que el motor s'apaga, se li acaba el combustible.

La desaparició de Catro obrirà un ampli ventall de possibilitats per al futur de Cuba. La primera és un continuïsme liderat per Raül Castro, germà del dictador. La segona és un nou govern "democràtic" dirigit pels líders de l'exili cubà a Miami, que no seria més que una pantomima orquestrada pels Estats Units. La tercera és que l'oncle Sam llenci la seva urpa sobre Cuba sense dissimular i la converteixi en un estat associat com Puerto Rico. Però hi ha una quarta, gairebé tan utòpica com el comunisme, i és una transició cap a una democràcia real, protagonitzada per tots els sectors i tendències de Cuba, que, si cal, s'obri cap al capitalisme, però que sobretot tendeixi cap a un estat del benestar, i que deixi de castigar la malmesa població cubana. Aquesta seria l'autèntica victòria de Cuba, que és llunyana, poc probable, de somni. Però permet tornar a cridar amb força:

Hasta la victoria siempre!

11 comentaris:

Unknown ha dit...

Quin post més maco, Puji. Totalment d'acord amb tu. Jo els desitjo que el continuïsme no triomfi (i a poder ser que el descartin de bones a primeres) i que el puto oncle Sam només els visiti com a turista, i després d'una setmana de viure al paradís, se'n torni a la cova i els deixi estar en pau (que fins ara ni això).

Txell ha dit...

Jo tinc un cosí a Cuba i la veritat és que ja comencen a estar força espantats. No saben què passarà quan en Fidel mori.
De totes maneres s'estimen més que no mori mai, ja que el fantasma del EEUU els hi fa molta por.

"La revolución se lleva en el corazón, no en la boca para vivir de ella"

Anònim ha dit...

Que vols que et digui, Puji, a mi el Castro em mereix el mateix respecte que em mereixen els governants d'USA, o sigui, que crec que és un putu dictador assassí indigne d'una gent tan extraordinària com la cubana.

Miki ha dit...

Vols dir que tens esperança de que vagi cap a una democracia tan sana ... com la nostra, pues no se que es pitjor, sincerament!!
per que aqui molts, lo que els hi agradarien es que no n'hagues, i fan tot lo possible per ficar pals a les rodes, i mira per ara els empara un partit i uns quants mitjans de comunicació!!

Oriol ha dit...

erpCrec que el paper fonamental el tindran els cubans que precisament no viuen a Cuba. Avui en dia, crec que tenen prou informació exterior com per entendre que el país ha de fer un pas endavant i per part nostre ser responsables i comerciar amb Cuba.
Suposo que és d'irresponsable dir el que diré, però als EEUU ni aigua, però tenen la tecno.

Clint ha dit...

El problema del Fidel, és el romaticisme amb que molts encara se'l miren. Tenir la gent acollonida i a la misèria mentre tu estas a dalt no és molt revolucionari crec. Només espero que els cubans siguin suficientment inteligents per sortirne dignament, tot i que em temo que apareixeran milers de Zaplanas disposats a convertir l' illa en els apartaments d'estiueig de gent rica dels voltants.
De totes les maneres no ho tenen fàcil.

Dani R. ha dit...

No sólo de utopias vive el hombre.

Candela ha dit...

Ummmm quins records de Cuba... i dels cubans...i les cubanes.....mmmmm.

Transició JA! Fora els putos dictadors!

Charlie ha dit...

voto per la quarta.

Puji ha dit...

Companys! És bonic tenir una utopia!

Besitos a Clara y Nieves.

Mikel ha dit...

Per mi es un dictador i no per ser d´esquerres es millor que en franco o en Sadam
Democracia!