Em vinc a referir

Aquest pàjaru de la foto no és en musculman, no és un güevo kinder, no és un sacamantecas, no és el friki dels goonies, no és una pilota de rugby, no és un psicokiller d’una peli de sèrie B, no és el hombre calamar, no és en Bochán, no és el vampiro de Düsseldorf, no és el Juanito d’humor amarillo, no és el niño bombilla, no és la bala humana, no és cálico electrónico, no és un conguito blanc, no és un supositori, no és un caracono...

És el meu amic Oriol. Ja fa dies que l’Oriol es passeja per la blogosfera deixant comentaris aquí i allà, i per fi s’ha decidit a crear el seu propi blog. Us recomano que us hi passeu, perquè l’Oriol té moltes coses interessants a dir, tot i ser perico, i segur que ens les dirà de manera amena i cordial, o no tan cordial, a Em vinc a referir.

Oriol, xato, canvia la foto del perfil, perquè ets feo... però no tant!

En un altre ordre de coses, us faig saber que aprofitant que ens donen festa per celebrar la ijpanidá (el motiu és una merda, però festa és festa) m’agafaré uns dies de receso espiritual als pirineus i no publicaré a La cullerada, a no ser que es doni una circumstància excepcional. I és que demà dispendiaré el matí al monte buscant bolets amb el meu amic Oriol (el de la foto no, un altre, conegut a la blogosfera com oriolsl). La circumstància excepcional serà que en trobem algun. Si és així, a la tarda publicaré alguna foto del preuat tresor. Si no trobeu cap foto voldrà dir que no hem trobat res de res, que trobo que és el més probable, i ens retrobarem el dilluns a la mateixa bathora i al mateix batcanal.

Trobo que he trobat trobades trobadores, no trobeu?