20 d’octubre de 2006

El derbi del cul apretat



Sóc optimista de mena, tant que a vegades puc semblar il·lús. I sobretot amb el futbol. Sóc culé fins la mèdul·la, i per malament que vagin les coses (que a vegades hi han anat i molt) sempre penso que el Barça se'n sortirà i guanyarà la lliga, la xampions, la copa Catalunya o un partit de solters contra casats.

Però noi, quan s'acosta el matx amb els de la casa blanca em venen les suors. Més que res perquè després s'ha d'aguantar els companys de feina merengues i els comentaris jocosos de Matías Prats i Manu Sánchez. I això que enguany, diguin el que diguin, el joc de Barça és estratosfèricament superior al del Madrit, però siguin quines siguin les circumstàncies, quan s'acosta el clàssic el culet se'm posa petiiiiiiiiiiiit, petiiiiiiiiiiiiiit.

Hauré de passar fins diumenge tirant del meu esperit positiu i pensar que si guanyem, el dilluns, podré dir-li a l'Òscar que 5-0...I un güevo!!!

5 comentaris:

kanuddao's ha dit...

Puji, jo ja m'estic planxant el traje de penitent... la veritat és que, com sempre, ho veig complicat. En teoria no tindrien res a pelar contra nosaltres però la segona part del Chelsea m'ha deixat en estat de xoc. I de l'estat de forma de 'la sonrisa del futbol' ja ni en parlem... Queda pensar que la nostra fe no marcarà cap gol diumenge, així que millor esperem aconteixements i... que guanyi el Barça!

Oscar ha dit...

Els culés i els merengues sou uns putos cagats. Sempre aneu de víctimes, sempre amb la famosa tàctica del "lloros", que us va de puta mare quan perdeu perquè podeu dir allò de "jo ja ho havia dir que perdriem...".
Pregunta a un perico abans d'un derbi contra el Bar$a qui guanyarà. Segur que et contesta que l'Espanyol, of course.
La Copa del Rei de Madrit la vam guanyar perquè l'optimisme i la confiança dels 27.000 que estàvem a la Castellana la vam transmetre als jugadors. Som la millor afició del món, collons!

PD: Ens llegim dilluns :)

Txell ha dit...

Uf que fort va l'Òscar...
A mi el futbol cada vegada em treu menys el son. QUe em tornin en Migueli, l'Alexanco i l'Urruti.
Ara bé; que en Montilla sigui president (ni que sigui d'escala) em fa vomitar.

Oriol ha dit...

Puji, jo firmaria anar al Bernabeu amb l'alineació del Bar$a cada any. La forma física del Chelsea està a anys llum de la del Mardriz. Perdre 1-0 a Stamford no passa res!.
Oscar tú ho has dit, és una qüestió de mentalitat i collons.
aiiiiiiii, quins moments, la carpa perica, la Castellana plena, l'autocar, aiiiii quins records.

doommaster ha dit...

Aquest any tornarem a guanyar i a més el Santiago Bernabeu ens tornarà a aplaudir, ja ho veureu XDDD