Ja fa dies que tenia ganes de parlar-vos del mundial de bàsquet que ha guanyat la selecció espanyola, però no sabia ben bé per on començar. Ahir, el savio de ortaleza, vell amic d'aquest blog, i els seus xicots, em van donar l'argument.
Per què l'esport rei a Espanya no es menja ni un torrat, mentre altres esports, amb molta menys tirada com l'handbol, el waterpolo o l'hoquei patins, Espanya és una superpotència mundial amb un palmarès de dos collons?
La resposta està en l'esperit d'equip. Tots els que hem estat en un vestidor ple de tios suats sabem que la germanor i el bon rotllo guanyen més partits que totes les estrelles del món mundial juntes, i mentre la selecció de futbol no es desempallegui d'aquesta tendència que té de convocar tants noms il·lustres com pugui, seguirà llepant pels segles dels segles. La selecció de futbol està plena de figuretes que només busquen lluir-se per fer pujar el seu catxé i obliden que els partits no els guanyaran cadascun d'ells, sinó l'equip.
Pepu Hernández, pel qual ningú donava un duro (amb aquest nom què vols) ha aconseguit llaurar el treball en equip i la companyonia, i ha tingut el valor per plantar cara a tothom i convocar jugadors com ara Mumbrú o Marc Gasol, amb els quals ningú comptava i han fet un mundial excel·lent. El cert és que tenia part de la feina feta, perquè molts d'aquests jugadors han jugat plegats un munt de vegades des de que eren uns marrecs, i fa anys que són amics. I això és el que es va veure al mundial, una colla d'amics passant-s'ho bé jugant a bàsquet, i no una colla d'estrelles mirant de lluir-se. Fins i tot Pau Gasol va oblidar-se del seu paper d'estandart i va integrar-se en aquesta colla d'amics.
Així que si la Federació Espanyola de futbol vol deixar de fer el ridícul ha de buscar un seleccionador que baixi els fums a les figuretes i els ensenyi a ser una pinya en el camp, i de passada deixi de convocar Raul i Michel Salgado.
P.D.: Segueixo pensant que Andrés Montes és un crack. Tot i que Iturriaga m'hagi decebut i De la Cruz sigui un soso, els pocs partits que he pogut veure m'han fet trencar la caixa de riure. Multiusos Garbajosa, Robin Hood Novitzky, E.T. Gasol, pfff...
8 comentaris:
Això! i que deixi de convocar als jugadors del Barça. QUe després prenen mal i no estan pel que han d'estar.
El mustatxu encara hi és?
La clau de la victòria de la selecció espanyola és que PAU GASOL és perico. No cal donar-li tantes voltes.
De pas també cal arrossegar al president de la federació i al seu amic aquell que es despulla pels aeroports.
Oscar apunta.... el dia que hi hagi una seleccionador amb cullons la defensa de "España profunda" serà la del RCE Espanyol. David Garcia (Torrejon), Jarque, Sergio Sanchez i Chica...
Puji no triguis tant a penjar el blog, sino no se que fer...
Pau Gasol perico?, sí, i el papa de roma també. Aquests dels berberetxos sempre ho acaben girant tot cap a ells.
Oriol, demà és festa a Zan Adriang der Bezó, o sigui que no curro. Si penjo post, que ja ho veurem, serà tard...molt tard, je, je...
Txell, el mustatxo encara hi és i hi serà, per caparrut el titi!
Motoret! ja tens post del mundial! I el teu comentari on és?
Ja voldria el dels musclós tenir en pau gasol a les seves filas, per que si tingués alguna cosa bona,( musclos berbe, etc.. )aquest sr, si es que ho és ja no seria del español.
Per fi una persona humild a fet un equip.
En jordi parla del sr de hortaleza. Aquest senyor el que fa es reflectir la realitat espanyola, i aixi els va.
visca catalunya lliure
Cony, per una vegada que l'Òscar té raó ;) ... EN PAU GASOL ÉS PERICU!
Bàsquet!!!!, què vols que et digui. És el meu esport, la meva hora del pati,
la meva teràpia de psicoanàlisi, el meu anti-estrès.... Tot anava bé, els
partits eren macos de veure, els amics d'en Pau feien un joc elèctric,
dominaven la situació i respecten al rival sempre, són durs però nobles;
però... Tot això porta a que encara que el bàsquet t'importi una merda o que
fins i tot no t'agradi, la gran majoria de la gent (que no persones) acabi
per dir que "A MI SIEMPRE ME HA GUSTADO EL BALONCESTO, SOMOS LOS MEJORES
JODER" i és en aquest punt que engegaries a tots aquests "incondicionals" a
la merda.
Després de fer el ridícul més espantós al mundial de futbol, els "españoles"
havien guardat la bandera "roja y gualda" en el racó més profund de
l'armari. És curiós que a la majoria de l'espanya casposa li agradi només el
futbol, i així ho reconegui, però una oportunitat d'aquest estil, no la
podien deixar escapar i tant bon punt va acabar el partit i el grup d'amics
d'en Pau va ser campió del món, Pedro J Ramírez, Jiménez Losantos, Luís
María Anson, Antena 3 i etc... van córrer fins a l'armari per buscar "la
ensenya nacional" per transformar l'èxit d'un canari, un extremeny, un
mallorquí, dos madrilenys, tres andalussos i quatre catalans, en LA MÉS GRAN
VICTÒRIA de ESSSSSPPAÑÑAA !!!!!!!! UNA GRANDE Y LIBRE.
No sé per quin motiu, però la selecció de bàsquet de l'estat espanyol, de
sempre m'ha caigut bé, suposo que el fet de ser Catalunya i el Barça una
font d'aportació de l'equip hispànic ajuda bastant. Els Solozabal, Epi ,
Sibilio, Buscató, Villacampa i molts més són referents històrics d'aquest
esport.
El que no suporto és la utilització del meu esport per part de la caspa
hispànica per enaltir el sentiment nacional de la MARCA.
Només per curiositat vaig veure la rebuda que li va fer la ciutat de Madrid
als campions, volia veure si es feien crits del tipus: PUTA CATALUNYA, o ES
POLACO EL QUE NO BOTE o CAVA CATALAN NO que tantes vegades s'han escoltat en
qualsevol reunió política, esportiva o lúdico festiva celebrada a la
"capital del reino". El resultat va ser que cap d'aquests crits va ser
recollit pels mitjans, encara bo. Hi havia quatre polacos i no era qüestió
de fer-los emprenyar.
Visca el bàsquet, Fora la caspa
Puji, oriolsl: Pau Gasol és perico. El Papa de Roma no ho sé, però Pau Gasol sí.
De fet, als Jocs Olímpics d'Atenes, Pau Gasol i Dani Ballart (waterpolo) van desfilar pel tartan amb una bandera de l'Espanyol durant la cerimònia d'inauguració.
Evidentment, aquestes imatges no es van veure a Catalunya perquè Laporta i la seva brunete mediàtica es va encarregar d'amagar-ho, però hi ha fotos i jo en tinc una còpia ben guardada a l'ordinador.
Els pares dels Gasol són socis de l'Espanyol des de fa molts anys i en Pau, en Marc i el germà petit (que ara no recordo com es diu) anaven a Sarrià.
Publica un comentari a l'entrada