Escriviu, escriviu!

Sovint em pregunten perquè escric un blog. Quin sentit té exposar públicament els pensaments i tenir l'obligació de pensar en un tema cada dia.

Els motius són diversos. El primer és donar una via de sortida als pensaments, les opinions, les sensacions i altres tonteries que creixen en el cap de qualsevol de nosaltres, sobretot en dies en què l'actualitat és indignant, o les circumstàncies que ens envolten ens omplen de felicitat o tristesa. I el més important és no tenir la obligació de publicar cada dia, sinó quan et ve de gust. De moment em ve de gust a diari, però si no és així no es fa i punt.

El segon motiu, crec que és el més important. És saber que comparteixes tots els pardals que et volen pel cap amb un grapat de gent. Gent que coneixes molt, gent que coneixes poc i gent que no coneixes de res. I el punt més extraordinari dels blogs és que permeten la interactivitat dels lectors amb l'autor, permeten els comentaris. D'aquesta manera el blog es converteix en un punt de trobada d'opinions diverses i contradictòries, de bromes, de recolzament personal... de relació entre les persones, en definitiva.

Us estareu preguntant a què treu cap tot això. Doncs us estic animant a que escriviu, a que dieu el que penseu, sense vergonya. Tothom és benvingut. Hi ha comentadors habituals, com l'Òscar, la Txell, en Dani, en Gerard, l'Oriol, l'Oriolsl, d'altres esporàdics, com els dos Edus, en Josep, en Marc, en David, la Gemma, el motoret, la olguix... I també molts d'altres que sé que llegiu la cullerada a diari i no us atreviu a dir-hi res.

Doncs a tots vosaltres, els habituals, els esporàdics i els que encara sou verges, us animo a escriure, a comentar, a mantenir viu l'esperit de la blogosfera!

Vinga, vinga, què espereu?
Escriviu,...escriviu!