A San Fermín pedimos...

A San Fermín pedimos
Por ser nuestro patrón
Nos guíe en este encierro
Dándonos su bendición

No he estat mai a Pamplona. No m’agraden els toros. No m’agrada que es torturin els animals. No m’agrada l’España cañí i rància que hi ha darrera, però els encierros de San Fermín sí.

No sé què em passa, però la setmana que segueix al set de juliol em llevo cada dia una mica abans per poder veure l’encierro al bar de davant de la feina, o si és cap de setmana em poso el despertador, ho veig a la tele de casa i després me’n torno al llit .

Tot comença a les vuit menys deu. Primer els anuncis d’espàrrecs i altres productes navarresos, després el càntic a San Fermín, el coet i finalment l’encierro. Els toros corren tots junts, fent una imatge plàstica preciosa, i si els pastors i els mossos que en saben aconsegueixen que arribin junts a la plaça, encara és millor. Encara que també m’agrada quan algun toro es queda enrera i es fa el remolón, fent patir tots els xulos que diuen que han estat a l’encierro però salten quan ja han passat els toros. També és divertit veure algun capullo que encara va borratxo i s’entrebanca al passadís de la plaça de toros i fot un tap on pren mal déu i sa mare.

No he estat mai a Pamplona. No m’agraden els toros. No m’agrada que es torturin els animals. No m’agrada l’España cañí i rància que hi ha darrera, però a la semana grande no em perdo ni un encierro. Potser és herència de la meva besàvia Asunción, que era pamplonica i diuen que de jove corria davant dels toros...

Gora San Fermín!
Viva San Fermín!