17 de juliol de 2006

El Santet

El cementiri del Poblenou és, sens dubte el més bonic de Barcelona. Va ser creat a l’època d’efervescència de la burgesia barcelonina dedicada a la indústria tèxtil, la qual, com a signe de notorietat va construir-hi panteons i capelles de gran sumptuositat. Avui, tota aquesta pompositat ha estat abandonada, i el cementiri gaudeix d’aquella deixadesa, combinada amb la bellesa de les estàtues i les làpides, que va inspirar els artistes del romanticisme.

En un nínxol, un més dels milers de nínxols del cementiri, hi ha enterrat “El Santet”.

Francesc Canal i Ambròs va morir el 27 de juliol de 1899 amb encara no vint anys, després de predir la seva mort i, anteriorment molts altres fets, als seus companys dels grans magatzems “El Siglo”. Aquests companys tenien en Francesc en gran apreci perquè era molt bona persona, un santet, que a més, feia prediccions del futur, i quan va morir va començar a córrer entre ells el rumor que la tomba d’en Francesc concedia favors si se li demanaven amb fe. Òbviament aquest rumor va transcendir ràpidament de l’entorn dels magatzems a tota la societat de Barcelona. Així que, encara avui, més de cent anys després, en un nínxol de la secció primera del cementiri del Poblenou sempre podeu trobar ciris encesos, exvots penjats dels arbres del voltant, fotografies de persones, i fins i tot gent de genolls resant i demanant alguna cosa al Santet.

No hi ha dia més apropiat per visitar un cementiri que el dia de Tots Sants. Així que si el proper 1 de novembre no sabeu què fer abans d’anar a votar, sempre podeu fer una passejada pel preciós cementiri del Poblenou, i com qui no vol la cosa, acostar-vos al nínxol del Santet i demanar-li, en un dia tan important, la intercessió pel nostre país, que sembla que ha perdut una mica el nord.

Potser a algun dels candidats també li caldria una visita al Santet, però cal que sàpiga que quan se li demana alguna cosa al Santet s’ha de marxar per la banda de la dreta, i per segons qui, això pot ser un inconvenient.


Foto de Sergio José Martínez Primiani

4 comentaris:

Txell ha dit...

La gràcia de visitar cementiris, és anar-hi tranquilament i sense massa empentes. No sé quina dèria té la gent de només pensar en els seus difunts l'1 de novembre. I la resta de l'any??????

Oscar ha dit...

Doncs si algun dia aneu a Paris i us sobra una mica de temps (cosa difícil, per altra banda) us recomano una visita al cementiri Père-Lachaise, que està a l'est de la ciutat.
És un cemetiri neo-clàssic constuït a principis del segle XIX i, a més de ser molt maco, hi ha enterrada gent molt famosa. Entre d'altres, hi ha Jim Morrison, el cantant de The Doors.
A la web oficial (www.pere-lachaise.com) hi podeu fer una visita virtual i veure la tomba dels famosos.

Dani R. ha dit...

Dono fe. Cada dia passo per la porta quan plego de la feina (del de Poblenou no del de Paris)i ja des de fora dona la sensació de no ser el típic cementiri.

Anònim ha dit...

Very best site. Keep working. Will return in the near future.
»