Fa uns anys, quan era més jove, encara pensava que ETA tenia certa legitimitat. Que no m'agradava la seva violència, però que defensaven una causa digna. Tot va canviar el 1997. ETA va segrestar un regidor del PP d'un poble del País Basc i ens va avisar a tots que si no es complien les seves demandes el pelarien en 48 hores. Aquell patiment, aquella ansietat, aquella agonia va ser el pitjor crim que ETA ha comès mai. Més enllà dels atemptats sanguinaris que havíem viscut a Catalunya, allò era molt pitjor, era la crònica d'una mort anunciada.
Allò va fer que canviés d'idea sobre ETA, eren uns assassins despietats que no tenien cap legitimitat. No vaig anar a cap manifestació. No recordo per què, suposo que per mandra, però en vaig tenir ganes. Sort que no hi vaig anar. Quan per primer cop tots els ciutadans d'Espanya, inclosos els vascos i els catalans, i els independentistes, i els radicals...tothom, estava d'acord en què allò s'havia d'acabar, els dropos del PP van manipular les gentades que van sortir al carrer, fent veure a tots els informatius que aquella gent els donava suport a ells. Res més lluny de la veritat, ja que molta d'aquella gent va recriminar a Aznar no haver mogut ni un dit per salvar el jove regidor. Aquell va ser el punt d'inflexió del PP. Allà ens vam adonar que no era el partit renovat i de centre dreta que ens havien fet creure, eren la dreta més rància que utilitzava els vells trucs de sempre, i que girava la indignació popular a favor dels seus interessos.
Txapote i Amaia, (pressumptes) autors d'aquella atrocitat que va canviar l'escenari polític i social d'Espanya estan sent jutjats a l'Audiència Nacional, i lluny de sentir-se penedits desafien el jurat i es riuen a la cara de la família de Blanco. No són uns fanàtics, no són uns bojos psicòpates, són uns assassins... i punt!
A sobre Arnaldo Otegui diu que les detencions de l'aparell econòmic d'ETA són un entrebanc al procés de pau. I l'actitud d'aquests dos assassins no? Ja sabiem que això seria llarg, però potser ho serà més del que pensàvem.
4 comentaris:
Vaig pensar-ho quan van matar Miguel Ángel Blanco fa nou anys i ho torno a pensar ara. Haurien d'agafar els dos assassins i fotre'ls-hi un tret al cap enmig d'alguna plaça pública.
Pena de mort ja!
El dia 12 de juliol del 1997 a les 16h, en molts punts del país, ciutadants de totes races i de totes les ideologies, restavem inmobils davant els ajuntaments demanant clemència per aquesta crònica de mort anunciada. Algun plor i moltíssimes cares d'angoixa. Serà una imatge que perdurarà en la meva memòria tota la vida, al igual que ho van ser els dies següents, amb totes les mostres de suport i manifestacions.
Matar és matar, no a la pena de mort.
Tendrían que meter en una habitación (sin luz o con...se puede elegir) al Bigotes pepero que no hizo nada por el reclamo de toda la gente, a los etarras, a Otegui, a Arzalluz, y para darle más feeling a Diplodocus de Fraga, y porque no, a Llamazares y el coleguita Zaplana con su peinao de Jesuita mal parido.
dejarlos 1 año y a ver que sale de ahí...si es que salen..
Eva
Totalment d'acord,va ser on ETA va tocar fons. Algo realment despietat. Malauradament jo també recordo aquell dia, no se m'oblidarà mai.
Per cert encara estic flipant d'un tema que desconeixia. Al procés de pau de irlanda la totalitat dels pressos de l'IRA van sortir al carrer tot i els delictes de sang comesos i sense entrega prèvia d'armes. Intolerable.
Publica un comentari a l'entrada