22 de juny de 2006

Artur Mas ja es frega les mans



Maragall és un polític histriònic, caracteritzat per les “maragallades”, idees que se li fiquen al cap i que ha de complir, encara que resultin absurdes. A més li manca una de les majors virtuts d’un polític: saber callar.

Però resulta que no sé per quins set sous, Maragall cau bé. Té carisma, suscita confiança en la gent. Si els socialistes han obtingut èxits electorals (relatius) a Catalunya en els darrers anys, ha estat precisament per aquest carisma i aquesta confiança.

Ara diu que plega, que no es torna a presentar. Diu que per voluntat pròpia, però jo crec que si per ell fos seguiria. L’han empès Zapatero i un nou corrent dins el PSC, un corrent molt menys catalanista i liderat per Montilla, però sobretot, liderat en l’ombra per Manuela de Madre.

Sembla clar que el nou candidat del PSC serà José Montilla. Per això el títol del post d’avui. El guiñol de Canal + es va avançar en nomenar Zapatero com a sosoman. L’autèntic sosoman és Montilla. Montilla és l’antítesi de Maragall, avorreix les pedres i el seu carisma és nul. Artur Mas té les eleccions guanyades. No per majoria absoluta, ni molt menys, però guanyarà molts punts al PSC, perquè amb un líder així, senyors “socialistes”, no es va enlloc.

Per acabar, faré una altra predicció del meu alter ego Mago Félix. Molt aviat veurem un dels primers pagaments a compte del pacte Mas – Zapatero a la Moncloa. Quan Montilla deixi el Ministeri d’Indústria i Energia per ser el candidat a la Presidència de la Generalitat, ja té substitut designat:

Josep Antoni Duran i Lleida.

El temps em donarà la raó (o no), però com sempre, m’ho podreu tirar en cara a La cullerada.

4 comentaris:

Txell ha dit...

Puji no t'equivoquis... Maragall no cau bé, vaja jo no conec a ningú que el tragui.
No sé que dir d'en Mas, ara mateix no tinc res clar.

Oscar ha dit...

A mi no m'ha caigut mai bé Maragall. És un ex-alcohòlic que sempre fot la pota fins al fons. Pot fer gràcia la primera vegada que fot la gamba, però quan es converteix en una constant acaba cansant.

En quant a Duran Lleida, no crec que entri de Ministre a mitja legislatura, però qui-lo-sa!?

Edu ha dit...

Personalment crec que el pròxim ministre d'Industria serà Antoni Castells, però clar només és una hipotèsis.

Puji ha dit...

Eeeep! Compte! Potser no m'he explicat bé. És molt diferent tenir carisma que caure bé o malament. Carisma és un sentiment que no té cap motivació aparent que fa que la gent pensi d'algú que és capaç de fer coses bones, i moooolta gent té aquest sentiment. I per malament que us caigui Maragall, penseu en Montilla. Té el carisma d'una espardenya, o menys!