L'espontani i sovint impresentable seleccionador espanyol, Luis Aragonés, va donar una lliçó a tothom abans del mundial. Va proclamar als quatre vents que Espanya no era favorita, ni molt menys, i va omplir els jugadors i els aficionats d'una humilitat que feia molta falta.
Però només començar Espanya va fer un partit esplèndid, i aquí es va acabar la humilitat. Vam tenir "selección" per esmorzar, dinar, berenar i sopar, que si España es la mejor, que si a por ellos oé, que si la fúria, que si la roja... Tota la feina de conscienciació que "el sabio" havia fet en mesos se'n va anar a la merda en minuts.
Em sap greu l'eliminació d'Espanya per que ha estat la selecció que millor ha jugat i que ha ofert millor futbol en totes les lliguetes de setzens, i en el seu lloc passa a quarts Ucraïna... sí, aquella selecció on juga Shevchenko, Shevchenko i... Shevchenko.
Però tot i que em sàpiga greu, ja els està bé... Per pesats!
5 comentaris:
Hombre!
Benvinguda peque!
Peque? Clar, mirant-s'ho des de les "alçades" pujinianes, tot és peque, no te jode!
Hola Gemma, un petó també per a tu!
PD: La meva contracrònica del partit, la trobareu a "Au revoir", a 7m76...
La peque deu fer 3 pams més que jo, oi?
La peque està guapíssima, i de peque, és clar, ja no en té res...
Doncs records a la puji petita je je
Publica un comentari a l'entrada