La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
(Del musical La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom i Jaume Cisa)
2 comentaris:
No em barrufen les revetlles perquè sembla que t'obliguin a passar-ho bé, encara que no en tinguis ganes.
Jo també em quedaré a casa amb en David i l'ampolla de cava! No m'agraden les celebracions obligades. A part avui estic pèssima.
Bon cap de setmana nois!
Publica un comentari a l'entrada