El proper diumenge, 20 de desembre, hi ha eleccions legislatives a Espanya. Això ja ho sap tothom perquè als mitjans de comunicació fa dies que no ens parlen d'altra cosa.
Però aquell dia passen més coses. Moltíssimes. Com ara, que la Infanta Elena i jo, fem anys. La Infanta, només faltaria, ens interessa ben poc. Quedem-nos amb que jo faré 39 anys, per molts anys, gràcies, de res.
Si faré 39 anys vol dir que en farà 21 que tinc dret a vot. En aquests 21 anys s'han celebrat 4 eleccions europees, 5 al Congrés i Senat espanyols, 7 al Parlament de Catalunya, 6 municipals, dos referèndums, un importantíssim referèndum popular fet a pedaços i un procés participatiu.
Això fa un total de 26 oportunitats de votar, de les quals no n'he desaprofitat ni una de sola. He exercit el dret a vot en totes les conteses en què l'he tingut. I aquí ve una altra de les coses que passarà diumenge. Per primer cop, no ho faré.
La coherència em diu que si la meva voluntat és desconnectar d'Espanya, i els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, amb claríssim sentit plebiscitari, recolzen també la meva opció de separació, no té ja cap sentit participar en les eleccions d'un país que ja no serà el meu. Ja tenia coll avall que Convergència no tindria aquesta coherència i preferiria mantenir les quotes de poder (i de subvencions) de les eleccions espanyoles, però mantenia l'esperança que Esquerra Republicana de Catalunya sí que apostés per la ruptura. M'han decebut. Un cop més, i ja n'he perdut el compte.
Sí, ja ho sé, perquè tertulians, articulistes, opinadors, i també amics, no deixen de dir-m'ho, que no votar propiciarà la victòria dels unionistes a Catalunya, i qui sap quin gir pot suposar a l'arc parlamentari espanyol. M'és ben igual, el que passi a les eleccions espanyoles. No votaré perquè ja no és el meu país, ja no són els meus òrgans de representació i l'únic lligam que em queda amb aquest Estat gris, ranci i feixistoide és el legal. Per fi ja no és el meu.
Passi-ho bé.
2 comentaris:
Així pensava jo exactament. Després de les catalanes, en les que m'hi vaig deixar les pestanyes, vaig dir que passava de fer campanya a les eleccions espanyoles, que no eren les meves, i no pensava ni votar. Després m'he anat convencent que està bé tenir representants allà mentre no es materialitza la ruptura, com a membre d'ERC et puc dir que no hi anirem a fer política parlamentària, perquè total no ens foten ni puto cas, sinó que hi anem a fer diplomàcia, a explicar-los què estem fent al parlament de Catalunya, i a instar-los a negociar els termes en que farem la separació. Potser no ho sembla, però per marxar caldrà negociar, no pas demanar permís, no negociem si marxem o no, això ho farem si ens dóna la gana posar-nos d'acord, però tenim deutes compartits, infraestructures compartides, competències que se'ns haurien de traspassar. Hi ha molt a parlar, és molt maco dir 'fotem el camp', però no és tan fàcil. No serà el parlament on es negociaran els termes de la separació, però és allà on els explicarem, vulguin escoltar o no, els passos endavant que estem fent. De veritat vols que sigui Ciudadanos o els QWERTY els que expliquen allà què està passant a Catalunya? Que el congreso es converteixi en un plató de la Sexta on només tenen veu alguns? Sí, pensaràs que tant te fot el que passi allà, però t'hi posis com t'hi posis, no és el mateix que una notícia l'expliqui l'Ara que l'expliqui la Razón, oi? Doncs això és. A més, la idea del partit és ser-hi fins d'aquí a que fem el nostre referèndum constituent per votar la constitució i certificar la separació. Després sí que no hi haurem de fotre res allà. Els convers no sé què faran, però jo espero que els meus tornin a casa aviat, com a autèntics herois, a més.
Si no t'han convençut els amics i el teu entorn jo tampoc ho faré. Però tu que has exercit el teu dret a vot a capa i espasa des que hi tens dret, si no veus que introduir un cavall de troia de 20 diputats indepes o més allà a les corts espanyoles és fotre'ls una puntada de peu als morros (o més avall), i que hauran d'escoltar encara que no vulguin, és que tens poca visió estratègica. Sí, ja ho sé, no és només cosa teva, la CUP està instant a l'abstenció, molt respectable, però això, i t'ho dic com a independentista de tota la vida que no s'ha sentit espanyol ni un sol dia, no perquè ho digui el meu partit, no ajuda en absolutament en res. No sé si votar ajudarà, o servirà per gaire. Però no votar estic segur que no ajudarà gens ni mica al procés.
Per cert, m'he deixat una cosa. Si la participació és baixa a Catalunya això facilitarà i afavorirà que el barrut d'en Duran i Lleida segueixi al congrés. Només per veure'l fora dels dos parlaments ja valdria la pena votar, sense tots els motius de dalt. Si això no et convenç, segur que res ho podrà fer.
Publica un comentari a l'entrada