http://instagram.com/14_puji YouTube

18 de setembre del 2014

Escòcia decideix, i jo també


Per si a algú encara no ho sabia, el 30 minuts de la setmana passada ens deixava clar que Escòcia i Catalunya s'assemblen tant com un ou a una castanya, o per fer un símil més adient, com el whisky a la ratafia. Hi ha diferències en els problemes socials i econòmics, hi ha diferències en la relació amb l'Estat matriu i sobretot en les reaccions d'aquest, hi ha diferències en la reivindicació de llibertat i hi ha diferències en el procés cap a la independència.

Històricament, l'independentisme català s'ha emmirallat en els bascos, retent-los una admiració desmesurada i gairebé grotesca, sobretot perquè la resposta des d'Euskadi sempre ha estat la indiferència. Des de que el Regne Unit i Escòcia van acordar el referèndum, els escocesos han substituït els bascos en el rànquing de pobles que anhelen la llibertat adorats pels catalans. Ara sembla que siguin els escocesos els que pixen colònia i l'exemple a seguir per poder decidir el nostre futur. 

Igual que passava amb els bascos, la resposta és una mirada de simpatia, alguna estelada en les manifestacions, i para de comptar. Alex Salmond ja ha respost unes quantes vegades amb ambigüitats quan ha estat preguntat per Catalunya, perquè si Salmond es pronuncia sobre Catalunya, es posarà en contra Espanya, que l'ha de reconèixer com a Estat en cas de victòria del sí. Els escocesos miren pel seu procés. Van a la seva, i ben fet que fan. Nosaltres també hauríem de deixar-nos d'idolatries estúpides i mirar per nosaltres d'una vegada.

Això no vol dir que no ens alegrem per ells. Que un poble pugui determinar el seu futur sempre és una bona notícia i és un precedent favorable per a nosaltres. A banda d'això, si guanya el sí, Escòcia es menjarà tots els marrons de la novatada a nivell intern i internacional, i en el cas, cada cop més probable, que nosaltres hi arribem, tothom sabrà ja a què atenir-se. 

Avui Escòcia decideix. Tant de bo guanyi el sí i Escòcia sigui independent. M'alegro molt per ells i els desitjo molta sort, però jo avui decideixo passar d'ells i centrar-nos en el nostre moviment, que prou feina tenim.

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Avui t'aplaudeixo molt i molt. I subscric gairebé tot el que dius, no entenc aquesta idolatria i admiració que sentim cap a aquest poble, quan passen molt de nosaltres, i naturalment els seus dirigents no es poden mullar per nosaltres ja que s'hi juguen força. No interessa tenir enemics a nivell europeu. Però bé, som uns sentimentals. I tenim una mica complexe d'inferioritat, per què no dir-ho.

També espero que els vagi molt bé, però no els desitjo la independència, això no és feina meva decidir-ho. Ells voten, i no em lamentaré si surt NO, serà perquè el poble així ho ha decidit. I si surt SÍ, perfecte, naturalment també ho acceptaré, i potser m'esperonarà perquè veuré que és possible. Però sobretot, respecte pel resultat, sigui quin sigui.

miki ha dit...

Si jo coincidiria amb tu, menys amd desitjar-los el SI, que votin el que vulguin.

Encara que si surtis si amb una part quedaria mes clar al mon , com s'independitza el pais i els següents ja sabrien que fer.

Anònim ha dit...

Han triat el no, i la paraula clau es "triar"