22 de març de 2013

Mediterranis


Aquesta és una d'aquelles cançons gairebé perfectes. Lletra intensa, plena i ben rimada, i música que, tot i gaudir de precisió matemàtica, no careix de frescor i espontaneïtat. És sens dubte, una obra mestra.

A més, defineix molt bé allò que som la gent que vivim a prop del mar, a prop d'un mar tan carregat d'història com és el nostre. És ben clar que de mediterranis en som tot l'any, però allò que més ens defineix és més evident en una època de l'any que comença ara, amb el sol primaveral, i durarà fins que els cicles solars ens tornin a deixar els dies massa curts a la tardor.

Aquest cap de setmana que comença, absorbiu el mar que us ha vist néixer, i allibereu pel món el mar que porteu dins.





2 comentaris:

Josep ha dit...

El Mediterrani és bo a la tardor i a l'hivern, i just al principi de la primavera. Després ja és insuportable.

I sí, ho som, per cultura, per geografia (o oceanografia), i fins i tot per raça (potser siga políticament incorrecte, però jo tinc els cabells negres i ondulats, els llavis molsuts i la pell bruna).

Podria dir moltes coses més: com que el clima benigne i la pesca abundant ens feren bressol de civilitzacions, i ara el canvi climàtic, la sobreexplotació i la contaminació ens estat matant.

També que la nostra és una nació mediterrània, i que no és cap casualitat que a les nostres ciutats (Mataró, Barcelona, Tarragona, València...) el poder espanyol ens separés del mar (vies de RENFE, casernes militars, tota mena d'obstacles urbanístics..). I alguna cosa tindrà a vore que, la recuperació de la mar haja precedit la recuperació de la reivindicació nacional.

DooMMasteR ha dit...

Ho faré! ;)