Sembla que n'hi ha que encara no ho han acabat d'entendre, que les eleccions del 25 de novembre no són unes eleccions qualsevol, que són especials, que estan encaminades cap a un objectiu més gran que cobrir l'arc parlamentari d'una legislatura. El més desitjable hauria estat una candidatura única de partits sobiranistes, incloent CiU, però això ja era impensable des del principi. Ara, en una candidatura unitària dels partits que s'han declarat des de sempre obertament independentistes, sí que n'hi havia uns quants que hi somiàvem. O fins i tot en una candidatura independentista d'esquerres que donés una alternativa a l'opció ultraliberal.
Però no, ni tan sols en moments excepcionals per al país, i quan per primer cop, la paraula que omple els programes de tots ells no és una utopia, sinó una cosa assolible, la miríada de partits independentistes decideixen anar cadascun pel seu compte. Que no tenen temps, diuen. Doncs que el busquin, que l'ocasió crec que s'ho mereix.
Ja sabeu que sóc una mica naïf, però jo encara penso que, si els apretem una mica, podem aconseguir una cosa tan bonica com aparcar diferències per un objectiu comú. Per una vegada, i només per una estona, per què no podeu ser amics?
6 comentaris:
Jo també sóc més aviat tirant a naïf i dels que creu que l'esperança és l'última cosa que es perd, especialment quan l'ocasió s'ho val. Amb tot, mira, si són tan gr&%t$tx§ que no són capaços d'entendre's ni tan sols donades les circumstàncies... bé, què hi farem, votarem dividits, però votarem per un d'ells.
Menos es ná, que diuen allà.
Com sempre, la societat, el poble, nosaltres haurem de seguir tirant del carro. Cal que seguim units nosaltres i, potser, algun dia ells se n'adonaran que és l'única manera de tirar endavant. Estic molt decebut.
DAFÑLKASDÑJFLAKJSDFLÑKAJDSFKLÑJASDFKLÑJADKLFJDASKLÑFAJSÑKLFJADKLÑFJFKLÑADSJFLKJDALÑKFJADKLÑSFJDKLÑASJFÑKLASFJADLÑKDFJASDKLÑFJASDKLÑFJSDKLÑJFKLÑASJDFKLÑAJSDFKLÑJASDKLÑFJASÑDKLFJSKLÑAJFSDKLÑJKLÑAJFDKLÑAJFKLSDÑJFÑLKSADJFKLÑSJAKLÑFJAKLÑFJSDKLÑFJASDLKÑFJKLÑJFKLÑDASJFKLÑAJDKLÑFJAKLÑDSJFKLÑAJDLKÑSAJFKLÑSDJFKLÑAJDSKLÑJASDKLÑJFAKLÑSDJFÑLAKJDLÑKSAJDKLÑSFJKLÑDSJAFKLÑAJFKLÑDSJAKÑLFSDJFÑKLASJFSKLÑADJFKLÑASJDKLÑAJFAÑSLKSDÑLAKFJFAJ
(jo també estic molt decebut)
Força vergonyós. Omplir-se la boca amb paraules altisonants, però en definitiva, només voler quedar-se amb la cadira. Merda de polítics independentistes que tenim, no es mereixen res si no van tots a una ara que, com dius, l'ocasió ho exigeix.
No esperava que anessin amb CiU, ni ho vull. CiU ha de tenir alternativa, algú que li recordi quin és l'objectiu i que no se'n desviï. Però si aquesta alternativa ha de ser aquesta trepa de trepes, anem apanyats.
Massa "ego".Els falta humilitat.
L'excusa crec que no és la manca de temps.Tothom vol ser protagonista i no afluixen. El nostre País és petit però renoi que tossuts.
una abraçada Puji
[MISSATGE OPTIMISTA]
Quants vots ha llençat l'independentisme i quants n'ha llençat l'espanyolisme?
Si considerem com a "vot llençat" aquell que no es tradueix en cap escó, l'any 2010 l'independentisme en va llençar 56.173 (Reagrupament, més els de SI a les circumscripcions de Lleida i Tarragona).
L'espanyolisme, en canvi, en va llençar 91.298 (PxC, més UPyD, més Ciutadans a Girona, Lleida i Tarragona).
56173 contra 91298? A vore si els espanyolistes seran més catalans que nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada