Aquest cop no la vaig veure, però diumenge al vespre van fer Love Actually a la tele. És una pel·lícula amb històries ensucrades i divertides, i d'altres que em posen una mica melancòlic, però el balanç global és que em dóna molt bon rotllo cada cop que la veig.
Algú va comentar per twitter que l'havia vista, i de seguida van sorgir comentaris sobre la banda sonora, la cançó principal de la qual és una versió del "Love is all around".
A part de la versió divertidament pervertida que surt al film, quan sent "Love is all around", a la gent li ve al cap la reinterpretació que en van fer els Wet Wet Wet per a una altra cinta als noranta. Jo, particularment, la trobo totalment artificial. M'agrada molt més la versió original dels Troggs, igual d'edulcorada, però amb uns arranjaments espartans, molt més crus, però molt més autèntics.
Perquè la vida pot ser complicada, cruel, descarnada o provocadora, com les guitarres dels Troggs, però afortunadament, l'amor segueix sent per tot arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada